“Ho tornarem a fer“, deia -en català- Jordi Cuixart mirant als ulls dels qui el condemnaran. “Ho tornarem a fer“, reiterava el president Torra des de Madrid. “Ho tornarem a fer“, es llegia a les pancartes de les concentracions al carrer… I ho tornarem a fer, sí. Sabent que aquesta afirmació no és un desig, ni una voluntat, ni tan sols un pronòstic. És una constant històrica perfectament constatable, una evidència que ningú no nega. Perquè una vegada més, i en van moltes, les elits que dirigeixen l’Estat espanyol han optat per la força i la repressió, han preferit convertir els líders polítics catalans en delinqüents que han de suportar l’exili i la presó abans que prendre en consideració la voluntat del poble que els ha portat a les institucions. Policia i porres. Jutges i barrots.
Per tot això, ho tornarem a fer. Perquè cap generació de les que viuen i viuran en aquest país no té dret a renunciar a l’esforç de les anteriors ni -menys encara- a trair les esperances de les que vindran. I com que -ho sabem- això serà així, és un deure de tothom buscar, des d’ara mateix, un diagnòstic compartit i una estratègia unitària. Hem vist, un per un, com homes i dones justos reivindicaven l’honorabilitat que confereix la fidelitat a uns principis i a un mandat democràtic mentre tenien, enfront, fanàtics i mentiders a sou del poder.
Ho tornarem a fer perquè no tenim alternativa. Perquè només sobreviurem com a poble si aconseguim un espai de democràcia i llibertat. Ho tornarem a fer i la pròxima vegada guanyarem.
