Ho tornarem a fer (i ja queda menys)

"L'estratègia es fa molt difícil quan la resposta de l'Estat no és una campanya pel no, sinó la policia, la violència i les represàlies dels tribunals"

Es tractava de derrotar el poble després de derrotar les institucions... I no se n'han sortit. Barcelona s'ha tornat a desbordar en una manifestació que -guerra de xifres a banda- no té comparació amb les que es puguin produir enlloc més d'Europa. L'independentisme es manté en un estat de gran mobilització, amb la força social intacta, i l'unionisme no ha guanyat un sol adepte en aquests dos anys de plom sota la repressió de Madrid. La base hi és, el projecte compartit està clar i, ara, a les ganes de guanyar s'hi ha sumat la paciència.

 

Hi ha divisió, certament. Però no és de generació interna, sinó una conseqüència del fet que l'Estat espanyol nega radicalment qualsevol itinerari viable cap a un referèndum d'autodeterminació, l'eina democràtica que resol aquest tipus de conflictes nacionals a les democràcies occidentals. L'estratègia es fa molt difícil quan la resposta de l'Estat no és una campanya pel no, sinó la policia, la violència i les represàlies dels tribunals. No hi ha arguments contra la força bruta.

 

 

El poble no ha estat derrotat, l'hem vist atapeint places i carrers. Quan Jordi Cuixart diu que "ho tornarem a fer" només constata l'itinerari i la voluntat dels últims tres segles.

 

Comentaris