Ha mort el Marc Antoni Escoda, un treballador de cinquanta anys que se sentia jove i en plenitud. El Marc Antoni tenia un fill i, per les nits, treballava al servei de neteja de Terrassa conduint un dels vehicles de recollida. Un dels seus companys ha volgut recordar, amb una carta pública, els infinits circuits nocturns que van fer plegats des dels anys noranta, amb el gos del Marc Antoni a la cabina i com van viure l’evolució de les escombraries des d’abans del reciclatge domèstic fins ara.
El Marc Antoni Escoda és el primer professional dels serveis essencials que perd la vida a la tercera ciutat de Catalunya. No era metge, ni infermer. Però va arriscar igualment. Com arrisquen tots i cadascun dels integrants del personal de neteja dels hospitals, de les residències geriàtriques, de les brigades municipals… Són molts més que el personal sanitari però, en canvi, no acostumem a pensar-hi. I com que no els veiem, tampoc no els aplaudim. És així.
Serveixi aquest article de modest homenatge a Marc Antoni Escoda, a qui no vaig veure mai, a qui no vaig aplaudir mai. A ell i a tants milers de companys seus que ens fan millors la vida i els carrers.
