Habemus vacuna?

"La Covid-19 s'estanca i el Govern ha de decidir si va més enllà, i no només en l'estratègia de tallar les ales a les persones i a l'economia"

L’anunci sobre la vacuna que estan desenvolupant les companyies farmacèutiques Pfizer/BioNTech contra la Covid-19 i el seu grau d’efectivitat del 90% és una molt bona notícia. Sobretot perquè la batalla que la humanitat està lliurant contra un virus que va aparèixer sense que ningú l’esperés resulta molt feixuga i està estenent la desolació per tot el món sense aturador: els efectes en salut no són únicament els estrictament causats per la Covid-19, sinó també les conseqüències greus derivades del dèficit assistencial o la pressió psicològica d’un context que, al mateix temps, està enfonsant l’economia i condemnant milions de persones a la pobresa.

Catalunya, com tots els altres països, s’hi juga molt perquè tenim un país empobrit, els catalans som persones amb poques oportunitats econòmiques. No som els primers de la classe en economia, per molt que el Govern de torn ens vulgui fer creure el contrari. I no és exclusivament problema d’un dèficit fiscal, factor que hi contribueix, però no és l'únic. També hi ha un problema greu de burocràcia que resta dinamisme i atractiu. És un país que hauria d'anteposar l'objectiu d'oferir llocs de feina dignes al de tenir subsidis per tothom, amb un Govern que quan més ajuda és quan no posa traves. Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida mostren que més d’un 20% dels catalans viuen en risc de pobresa, la taxa arriba al 28,5% en el cas de menors de 16 anys.

L’actualització d’aquesta dada, quan toqui, ens deixarà amb la boca oberta, tot i que, tal i com van les coses, podem esperar ja el pitjor. Barcelona s’ha convertit en una ciutat gairebé fantasma. Un dels seus sectors econòmics principals està lligat de mans i les ajudes que el Govern ha promès potser són les millors possibles, però el que és segur és que són del tot insuficients, com també ho són les ajudes previstes per a autònoms.

La solució a la pandèmia passa ara per la ciència. L’anunci de Pfizer/BioNTech és una petita escletxa d’esperança, com també ho és la possibilitat d’aplicar noves estratègies per diagnosticar de forma massiva les persones que s’han contagiat. Aquestes mesures haurien de ser contemplades seriosament, sobretot si, fets els càlculs, s’arriba a la conclusió que efectivament pot ser més barat que enviar la gent a la pobresa, tancant-la a casa, escurada i deprimida.

 

Les opinions d’alguns experts segueixen aixecant polèmica, sobretot quan toquen el terreny de la decisió política. El problema que tenen els polítics, però, és que no poden rebatre una proposta científica perquè no tenen una alternativa. Ara mateix Catalunya ha arribat a un nivell de propagació del virus que s’ha reduït fins al 0,93, xifra en la qual sembla que ens hem estancat. L’ideal seria baixar molt més, però caldria que no fós amb més mesures restrictives de la mobilitat. El Govern s’haurà de plantejar doncs si cal anar més enllà, però no únicament per la via repressora del moviment de les persones.

La ciència seguirà donant algunes claus i acostant-nos al final del túnel.

 

Comentaris