La taula de diàleg entre Catalunya i l’Estat està paralitzada, si és que mai va estar en marxa més enllà d’una fotografia que no ha donat rèdits a cap de les dues parts. Però és que la taula de diàleg entre independentistes ni tan sols s’ha arribat a fer la foto. Els interessos partidistes en una Catalunya autonomista els han tornat a impedir, per exemple, oferir una resposta potent i unitària a una nova utilització de les clavegueres de l’Estat contra el moviment amb l’operació Volhov, com també els va impedir passar de la gestualitat i les paraules amb la inhabilitació del president Torra.
ERC i JxCAT es tiren els plats pel cap amb una esmena sobre la immersió lingüística que no se sap ben bé per a què i per a què no servirà, si és que acaba servint de res, perquè a Espanya els jutges tenen per costum dictar sentències que fan volar pels aires els consensos socials si convé políticament a qui sigui que deuen la poltrona.
I també, per comptes d’aprofitar l’oportunitat de presentar-se a Madrid com un bloc sòlid, escenifiquen la divisió amb una qüestió cabdal. Els pressupostos de l’Estat són una arma contundent que a hores d’ara té l’independentisme, necessari per sostenir el govern del PSOE-Podemos. Tan legítim és voler tombar un govern que no només no ha mogut un dit per aturar la repressió contra la dissidència política al carrer, empresonada o a l’exili, com legítim és voler mantenir dempeus un executiu que ofereixi la més mínima esperança de poder avançar en la resolució del conflicte i a més rebre uns milions d’euros extra per destinar-los a un pla de rescat d’una ciutadania ofegada per la Covid-19.
ERC, JxCAT, el PDeCAT i la CUP haurien pogut consensuar un missatge únic per a Madrid que obligués l’executiu a moure fitxa si vol sobreviure. Un sí o un no argumentat que enviés un senyal clar a Pedro Sánchez i que deixés de donar munició a l’unionisme per furgar en la ferida de la desunió. Malauradament, ja ens han anunciat que al Congrés dels Diputats es marcaran un altre gol en pròpia porta. I Pedro Sánchez se’n sortirà de franc.
1 
