L’altre full de ruta independentista

“L’eix esquerra-dreta és la gran esquerda per on els rivals de l’independentisme intentaran fer sang de cara al 14-F”

La pandèmia ha deixat al descobert les misèries competencials i financeres de l’autonomia catalana. Tenallada per Madrid i amb la caixa escurada justament pel drenatge madrileny que pateixen històricament les finances catalanes, però també desgastada per la repressió de l’Estat contra l’independentisme, i de retruc, contra tots els catalans. S’arribarà a la campanya electoral del 14F amb una crisi econòmica i social probablement més sagnant que la del 2008, on qui patirà més no serà la banca, sinó els sectors més dèbils de la societat: els treballadors i petits autònoms i empresaris. Tot plegat, amb un sistema sanitari i de protecció social pràcticament a l’UCI. L’administració catalana ho haurà fet millor o pitjor, això és veurà més a mig termini que no pas ara, però el cert és que mani qui mani, la següent legislatura tindrà com a prioritat, ho vulgui o no, la gestió dels danys.

Inevitablement, l’eix esquerra-dreta torna a ser prioritari. Si el 21-D l’eix nacional era l’única clau, ja amb presos polítics, exiliats i violència policial, judicial i política per part de l’Estat, en aquestes urnes, les receptes i solucions que es proposin per atendre les necessitats més quotidianes dels catalans, seran ineludibles. I aquí és on l’unionisme i els Comuns miraran de furgar perquè l’independentisme arribi com més dividit millor als comicis. L’eix esquerra-dreta és la gran esquerda per on els rivals de l’independentisme intentaran fer sang.

 

Per això JxCAT, ERC i la CUP haurien de pactar no només un nou full de ruta nacional compartit–què faran si se supera el 50%, o si no s’hi arriba-, sinó també un pla de xoc social i econòmic que reculli uns mínims comuns que garanteixin que el nou Govern faci tot el que estigui a les seves mans per parar el cop de la pandèmia. I sobretot, que no impliqui la renúncia absoluta al model social de cap dels tres partits. Curiosament, a la CUP se li demana sempre que renunciï a tot en nom de l’estabilitat independentista donant per fet que el model econòmic i social dominant és el més vàlid.

Els Comuns ja fa dies que miren de conduir el debat al terreny exclusivament social. Donen per mort el procés i intenten que Catalunya torni a l’any 2003, on la sobirania no existia i on ells governaven amb el PSC i ERC.  Els republicans són clars: “Albiach menteix” quan assegura que els republicans no descarten “en privat” aquest escenari que fa retrocedir disset anys. Però la batalla per esquerdar l’independentisme per l’eix social ja ha començat

 

Comentaris