Aquests últims anys hem pagat, entre tots, els set milions d’euros públics que han costat els 50 toms del Diccionario Biográfico Español, una obra monumental que inclou les biografies dels 40.000 personatges suposadament més importants de la història espanyola. En el seu moment, va resultar polèmic el fet que l’entrada de Francisco Franco la redactés un dels membres de la Real Academia de la Historia (RAH), Luis Suárez Fernández, que, simultàniament, era el president de la Hermandad del Valle de los Caídos, i que va fer l’aportació que es podia esperar; amb la rigorositat, això sí, de no considerar-lo un personatge català. De passada, Suárez Fernández també va tenir temps de biografiar Escrivá de Balaguer, de qui va escriure que “el 14 de febrer de 1943, mentre celebrava la Santa Missa, el Senyor li va fer veure al pare Escrivà la solució jurídica que permetria l’ordenació de sacerdots a títol de l’Opus Dei“. Vejats miracle!, que diria el vell Turmeda. Igualment resultaven bastant hagiogràfiques les biografies Felip de Borbó i les seves germanes, que van arribar escrites des del palau de la Zarzuela. També va semblar una mica estrany que entre els biografiats hi figuressin alguns membres destacats de les grans empreses madrilenyes com Prosegur, Halcón Viajes o El Corte Inglés. Però, en fi…
El cas és que la RAH continua una tasca que ja fa temps que perdura: “L’autorització la va donar Felip V per Reial Cèdula de 17 de juny de 1738. Des d’aleshores, l’Acadèmia va gaudir de la reial protecció, vincle institucional que perdura, en ser Sa Majestat el Rei Patró de totes les Reials Acadèmies“, diuen ells. I entre Felip i Felip, entre la V i la V amb bastonet, prop de tres-cents anys d’escriure la història, com diuen ells, “gaudint de la reial protecció“.
Protecció i il·luminació, com la de l’actual presidenta de la RAH, que afirma que “la deslleialtat ve d’antic i, precisament per això, bascos i catalans han estat beneficiats pels governs espanyols en diferents èpoques, és a dir, finançats per tots els espanyols“. La senyora també assegura que “la immersió lingüística, per exemple, el que es crea és una mà d’obra barata. Quan se li fa una immersió lingüística a un immigrant que arriba parlant espanyol, fins fer-lo desaparèixer com a llengua amb la qual es pugui moure pel món, el que s’està és limitant enormement les seves opcions de futur. Mà d’obra barata“. Més encara: “el català és una llengua esplèndida, però l’espanyol el parlen 500 milions de persones a tot el món. Els oligarques i els intel·lectuals orgànics que s’estan beneficiant de l’independentisme envien els seus fills a estudiar a l’estranger“.
Total que, com a ciutadà, demano a algun diputat socialista -o republicà, per descomptat- que s’interessi per la Real Academia de la Historia perquè, com diu Ferran Pedret “és preocupant quan comences a veure que una cosa lliga amb l’altra, i amb el suport de diners públics“. I, com denuncia ell, amb tota la raó, “ni un euro públic per a una cosa així“. Endavant PSC!!!
