Una foto per deu anys al carrer

"És inversemblant que un estat que reacciona violentament contra una votació tingui cap incentiu per accedir a alguna de les reclamacions de la part catalana"

Una fotografia a canvi d'uns pressupostos. Aquest és el recorregut que preveu tothom, fins i tot públicament, de la taula de negociació d'aquest dimecres. Després d'una dècada de mobilitzacions, l'única novetat és que els representants del govern de Madrid deixaran que els catalans els diguin a dos metres de distància que volen un referèndum d'autodeterminació i que s'acabi la repressió de l'Estat a Catalunya. Com que ja han dit una i mil vegades que ni tan sols s'ho escoltaran, el guany es limitarà a l'adquisició d'uns jocs de taps per a les delicades oïdes madrilenyes.

És inversemblant que un estat que reacciona violentament contra una votació tingui cap incentiu per accedir a alguna de les reclamacions de la part catalana, sobretot si no hi ha res que l'empenyi a negociar. D'aquí la perplexitat de gran part de la societat catalana, que va interpretar que l'acció del Tsunami Democràtic formava part d'una estratègia per equilibrar una mica els plats de la balança. Per primera vegada la part catalana tenia algun actiu important que posar damunt la taula, com la invasió de l'aeroport del Prat o el bloqueig del pas fronterer de la Jonquera. Però el Tsunami ha desaparegut abans de la negociació i no com a resultat d'ella, així que els representants catalans van cap a la taula amb les mans a la butxaca.

 

Tot i així la mateixa existència de la taula obligarà els principals partits catalans a acordar una posició comuna després de les eleccions, un cop quedi clar qui ha de decidir i liderar l'estratègia independentista dels pròxims anys. Uns temps en què la indolència dels negociadors madrilenys es farà molt evident i caldrà buscar fórmules noves -un Tsunami permanent, per exemple- que desencallin la situació.

 

Comentaris