Més de vuit mil espreses i/o autònoms van fer l’esforç d’afrontar un sistema de votació complicat i farragós per donar suport a les candidatures d’Eines de País a diverses cambres de comerç catalanes. En concret, la iniciativa impulsada des de l’ANC va presentar candidats a un total de 67 vocalies i en va guanyar 46, aconseguint una inesperada majoria absoluta al plenari de la Cambra de Barcelona i un quasi empat a la de Terrassa, les dues institucions on es van presentar el gruix de les candidatures. És cert que la participació, tot i pujar, va ser molt baixa, però també és veritat que va quedar constatat que a la piscina del teixit empresarial hi havia aigua.
Per això és tan important la irrupció d’Anem per Feina (AxF) la nova patronal que impulsa Eines de País. Fins ara, les organitzacions empresarials han estat impermeables a l’evolució política de la societat catalana, arribant a l’extrem -sobretot en el cas de Foment però, incomprensiblement, també en el de Pimec- de constituir-se en aliats objectius del sistema establert, per més que l’economia catalana es ressentís d’un dèficit fiscal abusiu i d’una manca d’inversió volgudament crònica. No només això, quan l’Estat va declarar la guerra econòmica a Catalunya per aconseguir un trasllat massiu de les seus, les patronals catalanes van mantenir un silenci tan espès que es confonia amb el paisatge madrileny.
El teixit productiu d’aquest país, com el de qualsevol altre territori, té dret a defensar-se i a ser defensat. I moltes empreses creuen que per fomentar el treball nacional convindria una estratègia menys submisa al règim madrileny.
