Arriba la mare de totes les batalles. L’enfrontament final entre, d’una banda, aquelles elits catalanes que, abandonades políticament per Madrid, lluiten per mantenir el control local de les regles del joc i la connexió -sempre subordinada- amb la galàxia que s’articula a l’òrbita de l’Ibex i el BOE. De l’altre cantó, les petites i mitjanes empreses, els professionals, les associacions empresarials de comarques… I un eixam de noves societats -bàsicament de distribució i de serveis- que s’adrecen sense complexos a les classes mitjanes d’aquest país, fartes de contribuir amb els seus diners a oligopolis que treballen, directament, per mantenir l’statu quo i les elits extractives que aixequen gratacels al passeig de la Castellana.
El xoc és inevitable i va manifestar-se obertament, per primera vegada, en les eleccions a les cambres de comerç del passat mes de maig on la candidatura Eines de País, impulsada per l’ANC, va guanyar espectacularment a la Cambra de Barcelona, a més d’aconseguir resultats parcials molt positius a les de Terrassa, Sabadell, Manresa, Sant Feliu de Guíxols i Lleida. El procés ha acabat posant els dirigents empresarials davant del mirall social. D’aquí el nerviosisme de patronals com Foment del Treball o Pimec, que fins fa poc consideraven dogma de fe que els poders econòmics i les empreses eren exclusivament -i combativament- partidaris del sistema polític i econòmic que té origen a la transició de finals dels anys setanta.
Però és que ara trontolla tot. La irrupció de la Intersindical està variant el panorama de la representació dels treballadors, fins ara bàsicament en mans de CC.OO. i UGT. I encara queda per veure quina serà la trajectòria d’AnemxFeina, la nova patronal que, declaradament, pensa lluitar per obrir-se un forat que trenqui l’hegemonia actual de Foment i Pimec. En definitiva, Eines de País destrossa inèrcies eixamplant la base per dalt.
