La remodelació del Govern de Quim Torra pràcticament en el darrer minut de partit abans que la justícia espanyola torni a intercedir de manera obscena en la voluntat democràtica dels catalans ofereix una aparent treva entre les dues òrbites que malden per tenir l’hegemonia sobiranista. Amb la maquinària electoral aturada com a mínim per uns mesos, seria intel·ligent que l’independentisme es dediqués a reconstruir ponts auto-enderrocats per enèsima vegada i arribar a les urnes amb prou fortalesa com per garantir la suma. Amb programes i sigles diferents, però una suma pactada abans de votar.
Però no sembla que els propers mesos hagin de ser una bassa d’oli en l’independentisme institucional. El refredament electoral és, sobretot, una mesura de gràcia per al president a l’exili, Carles Puigdemont, que tindrà temps per endreçar el nou espai de Junts i disposar d’una llista potent. Podrà jugar també la carta del suplicatori de la justícia espanyola al Parlament europeu i alhora sumarà la imatge potent del tercer president inhabilitat per Espanya en quatre anys quan el Suprem ratifiqui la sentència contra el president Torra. Per contra, cada dia que passi abans de les eleccions és un risc de desgast per a ERC. Una taula de diàleg sense ordre del dia, presos polítics i exiliats que segueixen essent-ho tot i que Pedro Sánchez és president gràcies a ERC, i un festeig amb el PSOE per aprovar-li els pressupostos que pot tenir un efecte boomerang si Cs hi posa les mans.
En aquest context, la batalla es traslladarà, de fet ja fa temps que existeix, al terreny simbòlic. ERC juga la carta de la presó d’Oriol Junqueras, que mai no es va plantejar abandonar els catalans, diuen els republicans, i Junts, l’exili d’un president que ho deixa tot enrere per defensar el seu país en instàncies internacionals. Un fugitiu segons l’unionisme, però també per a alguns sectors d’ERC. Aquests arguments se senten i es repeteixen, tristament, a banda i banda. Però tant ERC com Junts saben perfectament que és el binomi presó-exili, i no la política de despatxos, el que manté viu el conflicte polític. Hi ha el perill evident que els propers mesos es visqui un acarament Puigdemont-Junqueras que deixi al marge la saludable confrontació d’estratègies per assolir la República.
