El final de l’estiu

"L’estratègia independentista sembla una escena de Rambo, i a hores d’ara, no té res per coaccionar l’Estat en les seves demandes"

L’estiu, malgrat que ha estat estrany, ha estat estiu. Personalment, trobo que l’únic problema que té l’estiu és que la cervesa mai és prou freda. Tot i la pau del miratge de l’estiu no ha permès oblidar el desastre de la Covid i un sistema institucional corcat. A més, el projecte col·lectiu independentista, exitós en una altra época, segueix estabornit per les mancances pròpies i la repressió.

Arriba setembre i el virus no ha marxat. La bestiesa de la suspensió del 100.2 continua sense que s’hagi registrat una reacció social destacable. L’estratègia independentista sembla una escena de Rambo, i a hores d’ara, no té res per coaccionar l’Estat en les seves demandes. A més, la calor ha permès reviscolar el clima preelectoral.

 

Tot apunta que les eleccions van per llarg. Al capdavall, per què convocar abans que el president Torra sigui inhabilitat? Que el foragiti el Suprem és un punt més per l’única estratègia que ha donat fruits, l’exterior. Serà el tercer president -tots seguits- inhabilitat per l’Estat. Possiblement sigui una de les poques decisions que s’han pogut meditar en la falsa treva de l’estiu.

 

Comentaris