Espanya perd les lluites pel relat

"Dos eren els objectius de la Guàrdia Civil: fer creure als catalans que els CDR són violents, i atemorir els ciutadant que en formen part. Al més pur estil espanyol"

A Espanya cada vegada se li estan fent més farragoses les lluites pel relat. L’Audiència Nacional va decidir aquest dijous posar en llibertat provisional amb fiança dos -Alexis Codina i Ferran Jolis- dels quatre membres dels CDR que encara eren a la presó i que van ser detinguts el 23 de setembre a Sabadell. Ja en va alliberar tres la setmana passada -Xavier Duch, Eduard Garzón i Txevi Buïgas-, de manera que ara encara en queden dos a Soto del Real -són Jordi Ros i Germinal Tomàs-. Se’n van detenir 9, aquell 23 de setembre, però set van ser els que van ingressar a presó, acusats de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d'explosius.

A l’espera del que finalment es decideixi en el judici, tot sembla indicar que l’anomenada ‘Operació Judes’ no va ser res més que un muntatge policial contra l’independentisme. Al més pur estil espanyol. No és que sorprengui, ni vingui de nou, però la campanya política i mediàtica que es va dur a terme a Espanya contra els detinguts i, per extensió, contra els CDR va ser absolutament desmesurada. Fins al punt d’acusar el president de la Generalitat d’emparar la violència. I el pitjor de tot és que, com sempre, no hi haurà ningú que pagui per la injustícia d’haver tingut gratuïtament set joves a la presó de Soto del Real durant més de tres mesos.

 

Segurament dos eren els objectius de la Guàrdia Civil amb el que es coneix com a ‘Operació Judes’: fer creure als catalans que els CDR són violents -i fins i tot una organització terrorista-, i atemorir els ciutadans que en formen part. Però el cert és que a Espanya no se li aguanta cap relat. Després de la bufetada del TJUE reconeixent la immunitat d’Oriol Junqueras, ara és la pròpia Audiència Nacional qui ha alliberat els membres dels CDR detinguts el 23-S. I l’Estat no ha aconseguit el seu objectiu. De fet, cada vegada ho té més difícil per assolir-lo. L’independentisme ja ni té por ni es creu el relat que es vol imposar des de Madrid. 

 

Comentaris