L'Espanya murciana

"A Múrcia els neofalangistes van guanyar les eleccions en una mostra ben evident del valor que els murcians li donen a les institucions murcianes i al propi autogovern"v

La sessió constitutiva del Congrés i el Senat ha deixat una fotografia clara del desastre en què ha acabat l'anomenat estat de les autonomies. D'una banda, l'extrema dreta, amb 52 diputats, que vol liquidar, sense manies, la totalitat del sistema autonòmic, inclosos els llocs on hi té una gran implantació electoral. El cas emblemàtic és Múrcia, on els neofalangistes van guanyar les eleccions en una mostra ben evident del valor que els murcians li donen a les institucions murcianes i al propi autogovern. A l'altra banda de l'Espanya murciana, ja se sap, els independentistes catalans, bascos i gallecs, amb més força que mai i una posició estratègica que recau, sobretot, sobre les espatlles d'ERC. Però és que fenomens polítics com Teruel Existe encara posen més en qüestió l'estructura autonòmica, amb la constatació electoral que bona part dels ciutadans de Teruel atorguen eficàcia zero al govern aragonès i prefereixen enviar algun diputat a Madrid per si sona la flauta i se'l necessita de cara als pressupostos de l'estat. Realisme pur.

Enmig, els partits del vell sistema. El PP i Ciutadans encara patrocinen el café para todos com a eina per sostenir la pròpia estructura organitzativa, amb bons sous a repartir, graciablement, per tota la geografia de l'estat. Un sistema del que exclouen Catalunya, condemnada a rebaixar, una i altra vegada, els nivells d'autogovern, tant per la via política com a través dels diversos tribunals. I encara queda el PSOE, la peça més amenaçada d'aquest tauler, que ha de triar entre fer un pas endavant en el reconeixement dels drets col·lectius dels catalans -i afrontar els atacs despietats de les elits del sistema- o, per contra, retornar al front del 155, renunciant definitivament a la funció de partit progressista.

 

S'acosta un Nadal políticament intens. Alguns hi tenen poc a guanyar i molt a perdre, com ERC. Però no són temps per a càlculs conservadors.

 

Comentaris (11)
Ridículo, Cot Fa 3 dies
Hay más murcianos y sus descendientes en Barcelona que en cualquier sitio de España, menos Murcia. Es más murciana Cataluña que el resto de España.
Botiflers, covards i curts de mires. Fa 3 dies
Tant ERC com els seus votants són partidaris de facilitar la governabilitat d'Espanya i de que el Sanchez sigui President.
un tipo que vive en Tabarnia Fa 3 dies
es que els de Teruel, no dic Terol perque igual s,enprenyen, amb el president de la comunitat que tenen no poden anar en lloc, i es que la boina l,hi talla la circulacio al cap
¿Algo que decir de la España marciana del noreste, Sr Cot.? Fa 3 dies
¿O de los caganers payasos al frente de su autogobierno simbólico-inefectivo?
A. Samaniego Fa 3 dies
L'avi deia que Murcia és la terra de la lleganya , i l'avi era un savi de l'època .
Pol Fa 3 dies
I que voleu? Quan més incultura i més desgraciats, més dretans, es veu que no varen aprendre res del temps en el que tenien de fugir de la misèria amb una mà al davant i una altra al darrera...
Doctor Strangelove Fa 3 dies
I per què no parla de la Catalunya marciana? I és que aquí, el neo-comunisme, tot i ser abjecte i denigrant, el necessitem, oi?
Mestre Tita Fa 3 dies
Doctor en què ? Tu , en la teva anterior vida, deuries ser un gra al cul ... o un símil .
ernst Fa 3 dies
L'objectiu de ERC es seure un català al Ministerio de Marina. Jo els veig cada vegada mes a prop
Kingunxul Fa 3 dies
Murcia , avui en dia es pitjior que un femer podrit
Ramon Fa 3 dies
Múrcia deu ser l'únic cas d'un indret que el seu conqueridor, un cop feta la feina militar i veu el percal, es posa en contacte amb el país veí i li ho regala: "Té, Castella, queda-t'ho tu, això!".
Ramon Fa 3 dies
Que abominable, l'acudit d'un escultor que donava els darrers tics a una estàtua feta amb excrements. Entra algú i demana que què era aquella figura. "Un marsianu, que no ho veus?". "I per què no feies un mursianu?". "No tenia prou merda". Acudits així m'indignen.