Espanya se la juga

"Si queda una mica de seny en la política espanyola, PSOE i Podemos haurien d’entendre que tenen a les seves mans una magnífica oportunitat per fer d'Espanya un país modern i vertaderament democràtic"

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s’estan governant a sobre. El que era impensable fa només uns mesos, és possible i desitjable d’un dia per l’altre. Això ja ho ha assumit tothom. Ja no se’n parla, d’aquelles famoses declaracions del líder del PSOE: “Jo seria president del govern. I seria un president del govern que no dormiria per les nits. Juntament amb el 95% dels ciutadans que tampoc se sentirien tranquils”. Això és el que va dir a mitjans de setembre. “Donde dije digo, digo Diego”, que dirien els espanyols. Així. Pim Pam.

Acceptada i assumida la contradicció, ara ja som en un altre moment. Sánchez i Iglesias volen governar. I ho volen fer junts. Però per aconseguir-ho necessiten suports. De nou, els diputats catalans agafen rellevància. I es confirma l’anàlisi que constata que Catalunya és un element que pot aportar estabilitat a Espanya, o justament tot el contrari. I això és responsabilitat directa dels poders de l’Estat. Sempre havia estat així, però en aquest moment històric, amb gent a la presó i a l’exili i una repressió absolutament desmesurada i poc digne d’un estat democràtic del segle XXI, Catalunya agafa encara més rellevància.

 

L’esperança és l’últim que es perd, diuen. I és cert que un govern de coalició progressista fa pensar que no tot està perdut, i podria ser una molt bona solució per a Espanya, i també per a Catalunya. Si queda un mínim de seny en la política espanyola, PSOE i Podemos haurien d’entendre que aquesta és una magnífica oportunitat per matar dos pardals d’un tret: solucionar el conflicte català i formar un govern històric de coalició i progressista. És a dir: de fer d'Espanya un país modern i veritablement democràtic.

En aquesta investidura, no se la juguen només tots els catalans que volen un referèndum pactat, ni tan sols tots aquells que explícitament volen la independència de Catalunya, sinó també els espanyols que reclamen una supervivència honesta i digna de l’Estat.

 

Comentaris