Pedro Sánchez ha comparegut autoerigint-se com a l’líder únic darrere del qual s’ha de posar la única nació que existeix, amb el suport d’una policia unificada i amb l’Exèrcit mobilitzat i preparat per sortir al carrer. De cop, Catalunya ha deixat d’existir i, de fet, la Unió Europea, també. El president espanyol ha anat més enllà i ha reclamat que “aprenguem dels quaranta anys de Constitució” i ha deixat clar que davant del virus “no hi ha territoris“.
El coronavirus passarà, però aquesta idea d’assimilar la uniformització i el cabdillisme madrileny amb l’eficàcia i, en definitiva, el bon govern, es mantindrà. Pedro Sánchez ha deixat petit el 155 i ha eixamplat els poders imperials fins i tot a Euskadi, que acaba de perdre el control de l’Ertzanza a mans del ministre de l’Interior. Madrid torna a ser única, gran i lliure, encara que sigui a costa de la salut de valencians i murcians.
En qualsevol cas, aquesta crisi serà profunda i tindrà greus conseqüències econòmiques. Més d’hora que tard arribarà, de nou, el moment del tot o res, tenint molt en compte que venim del res.
