No haurà estat una sorpresa per a ningú que l’Estat espanyol hagi espiat un bon grapat de polítics independentistes, començant per Roger Torrent, president del Parlament i segona autoritat de Catalunya. En aquest sentit, els serveis policials i d’intel·ligència espanyols actuen contra càrrecs electes democràtics exactament de la mateixa forma que ho fan amb la delinqüència organitzada, el terrorisme internacional o el narcotràfic. Pitjor, perquè és evident que consideren més perillós l’independentisme català que qualsevol activitat delictiva, encara que pugui afectar a la vida de les persones.
L’espionatge és un més dels tentacles que serveixen per assetjar el moviment polític que lidera democràticament i governa la societat catalana. Una intromissió que se suma a les agressions policials de l’1 d’Octubre i les represàlies judicials contra dotzenes de polítics, artistes i simples activistes de carrer. Tot això, combinat amb una fortíssima campanya d’intoxicació mediàtica amb l’objectiu de desacreditar les persones i organitzacions que vertebren l’independentisme polític i social. Des del punt de vista de l’Estat, tot això són mesures convenients per a l’autodefensa del sistema.
És impensable que algú assumeixi responsabilitats per aquest abús contra els drets de les persones. Un fet que demostrarà, per si encara hi hagués algun dubte, que l’Estat espanyol és una organització impermeable a la democràcia i que, pel que fa a Catalunya, el govern més progressista que es pot imaginar a Madrid s’assembla molt a la dreta extrema que pacta amb l’extrema dreta.
