L’establishment de l’Estat s’ha manifestat. El pacte PSOE-Podemos no ha agradat a les mòmies espanyoles. Ja s’hi han oposat els expresidents espanyols Felipe González i José María Aznar, i també l’històric dirigent socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra. El sistema va aconseguir evitar un govern progressista a Espanya després de les eleccions del 28 d’abril, però ara no ho té tan fàcil. Com tampoc li serà senzill a Pedró Sánchez, que haurà de buscar suports allà on ara hi ha hostilitat. Per aconseguir-ho, al líder del PSOE li caldrà deixar de banda els termes que ha fet servir per referir-se a Catalunya durant aquests darrers mesos, amb l’únic objectiu d’esgarrapar vots a Espanya. I també haurà d’abandonar la insistència en dir que es tracta d’un problema de convivència.
Però la realitat és que, per ara, l’executiu de Sánchez no ha variat ni un mil·límetre el seu posicionament en relació a Catalunya, ni tan sols pel fet d’haver arribat a un preacord amb Pablo Iglesias per un històric govern de coalició. Només un petit matís en el llenguatge: la portaveu de l’executiu de Sánchez s’ha referit aquest divendres al debat català com a “conflicte polític”. Però Celaá insistia també que els primers que han de parlar són els partits independentistes entre ells i que l’independentisme ha d’abandonar el seu monòleg. I, d’altra banda, ha avisat que l’executiu espanyol “no farà ni un pas fora de la Constitució”.
Un govern vertaderament progressista a l’Estat pot ser una gran oportunitat per a tots aquells demòcrates que es van creure la transició, que volen viure en un estat que realment respecti els drets i les llibertats dels seus ciutadans, i que no intenti eliminar la discrepància a cops de porra. Però aquesta és només una possibilitat. També pot ser just al contrari: que es constati la incapacitat de regeneració de l’Estat, que les 200 famílies que van guanyar i que ara ho maneguen tot impedeixin un canvi real i es posi de manifest que és un país encara instal·lat en el passat i sense cap voluntat d’assimilar-se a les altres democràcies europees. El resultat d’aquestes darreres eleccions ha deixat Espanya contra les cordes.
