"España, antes roja que rota"

"El judici tan sols era un tràmit per poder consumar la venjança i, així, arribar a la repressió màxima"

Mentre l’Estat espanyol insisteix en la fórmula de la repressió, els organismes internacionals reclamen justícia. El mateix dia que es coneix que el grup de Treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries reclama la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; la Fiscalia espanyola insisteix en mantenir l’acusació de rebel·lió contra els presos polítics i, d’aquesta manera, també la petició de penes de fins a 25 anys de presó. Com ja sabíem, de res han servit aquests gairebé quatre mesos de judici.

 

Amb aquesta decisió del Ministeri Fiscal -i també de l’Advocacia de l’Estat, que manté l’acusació per sedició, amb penes de fins a 12 anys- s’ha acabat de demostrar que aquest procés al Tribunal Suprem és, efectivament, una farsa. Però una farsa amb conseqüències ben reals. El judici que quedarà vist per sentència d’aquí dues setmanes tan sols era un tràmit per poder consumar la venjança i, així, arribar a la repressió màxima: la de demanar -i previsiblement imposar- condemnes aberrants de presó a líders civils i polítics que van actuar amb el suport de la majoria del seu poble.

 

 

I no només això. El contrasentit és absolut: fa uns mesos, el tribunal alemay d’Slesvig-Holstein va decidir no extradir Carles Puigdemont pels fets que la Fiscalia insisteix ara en qualificar com a delicte de rebel·lió. Però a Espanya la justícia no importa. Cal tenir present, a més, que aquesta Fiscalia que ara manté el delicte de rebel·lió depèn del poder executiu i, per tant, en aquest cas del govern socialista que encapçala Pedro Sánchez. Amb aquestes decisions -i les que vindran-, l’Estat dilapida el poc patrimoni democràtic que tenia, perquè sí, com va dir Calvo Sotelo: “España, antes roja que rota”.

 

 

Comentaris