"España, antes roja que rota"

"El judici tan sols era un tràmit per poder consumar la venjança i, així, arribar a la repressió màxima"

Mentre l’Estat espanyol insisteix en la fórmula de la repressió, els organismes internacionals reclamen justícia. El mateix dia que es coneix que el grup de Treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries reclama la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; la Fiscalia espanyola insisteix en mantenir l’acusació de rebel·lió contra els presos polítics i, d’aquesta manera, també la petició de penes de fins a 25 anys de presó. Com ja sabíem, de res han servit aquests gairebé quatre mesos de judici.

 

Amb aquesta decisió del Ministeri Fiscal -i també de l’Advocacia de l’Estat, que manté l’acusació per sedició, amb penes de fins a 12 anys- s’ha acabat de demostrar que aquest procés al Tribunal Suprem és, efectivament, una farsa. Però una farsa amb conseqüències ben reals. El judici que quedarà vist per sentència d’aquí dues setmanes tan sols era un tràmit per poder consumar la venjança i, així, arribar a la repressió màxima: la de demanar -i previsiblement imposar- condemnes aberrants de presó a líders civils i polítics que van actuar amb el suport de la majoria del seu poble.

 

 

I no només això. El contrasentit és absolut: fa uns mesos, el tribunal alemay d’Slesvig-Holstein va decidir no extradir Carles Puigdemont pels fets que la Fiscalia insisteix ara en qualificar com a delicte de rebel·lió. Però a Espanya la justícia no importa. Cal tenir present, a més, que aquesta Fiscalia que ara manté el delicte de rebel·lió depèn del poder executiu i, per tant, en aquest cas del govern socialista que encapçala Pedro Sánchez. Amb aquestes decisions -i les que vindran-, l’Estat dilapida el poc patrimoni democràtic que tenia, perquè sí, com va dir Calvo Sotelo: “España, antes roja que rota”.

 

 

Comentaris (5)
Sixtus Fa 5 mesos
Dona-li un bon sou a un periodista i et justificarà i blanquejarà a Vlad Tepes.
Miquel Fa 5 mesos
Per Espanya és una qüestió d'Estat
JordiP Fa 5 mesos
La llarga cadena s'errors de tota mena que la Espanya central està cometent fa plorar. Des de el "regal" a França del Roselló i Cia. (sense el preceptiu permís de les Corts d'Aragón) fins a la previsible condemna dels "cabecillas" de la "rebelión" del 1-O, amb tot això es podria fer un tractat "sobre la incompetència en la gestió nacional i internacional de un imperio fracasado". Best seller. Millor que "lo que el viento se llevó". Més popular que "La leyenda negra". Més sagnant que
Portuguez Fa 5 mesos
É evidente, como aliás com bastante antecedência publicou no el Pais Jose Luis Cebrian, que tudo obedececa um plano rigoroso e organizado bem coordenado por todas as estruturas do Estado nacionalista castelhano para submeter e redomesticar a Catalunha antes que o Mundo soubesse que a maioria catalã vota pela independência. Face a isto, o amadorismo catalão duma partidocracia autonomista incapaz de criar estruturas d'Estado, e lutando erradamente mais pela democracia que pela independência
JordiP Fa 5 mesos
Es que, estimat amic, està demostrat que en aquest país i amb aquesta estructura juridicolegal mai podrem assolir la independència si no és a través de la democràcia. Que, por cierto, en Espanha s'està demostrant una mica insuficient: l'entramat polític-econòmic existent tracta desesperadament de contrarrestar aquesta progressió com sigui. Qualsevol intent d'avançar vers la independència serà jugulat amb les armes que posseeix el sistema. Obrigado.
No és venjança, és la guerra Fa 5 mesos
Hem d'assumir d'una vegada que ens van declarar la guerra. No son venjances (que potser també) son actes de guerra molt ben coordinats i estratègicament pensats. Sense bombes ni tancs, però tant bruta i cruel com qualsevol altra i amb tot el poder en mans d'ells. A dins i a fora d'Espanya. I ara amb el PSOE més sibil.lina perquè a Europa van de bons.