La proposta de cessar el secretari general del Parlament, Xavier Muro, per negar-se a publicar algunes resolucions sobre la monarquia espanyola en considerar-les il·legals ha posat de nou la cambra catalana sota el focus. JxCat i ERC han deixat en evidència de nou les seves diferències, llargament conegudes, amb una polèmica que probablement generi rèdits electorals a algú però que, a efectes pràctics —i pel que fa a les necessitats de la ciutadania en el moment actual, que són les que més importen—, no contribueix absolutament en res.
Polèmiques com les d’aquest dimarts són les que cada cop més fan que la ciutadania se senti més distanciada de les institucions i de les dinàmiques partidistes. Això passa quan la ciutadania comprova que no hi ha cap resultat efectiu i tangible, més enllà de l’enèsima batussa entre contendents polítics. El Parlament és i ha de ser una institució al servei dels ciutadans de Catalunya, que així l’haurien de poder percebre, més que un escenari únicament destinat a les lluites pel poder.
En un moment d’emergència com l’actual això sembla més necessari que mai. La darrera enquesta d’opinió del CEO mostra que els enquestats han donat una valoració més positiva a les forces de seguretat de l’Estat quan se’ls ha preguntat sobre la seva gestió davant la pandèmia de la Covid-19. En una escala del 0 al 10, on 0 és molt dolenta i 10 molt bona, el Parlament obté un 4,80, mentre que l’exèrcit espanyol aconsegueix un 5 i la policia nacional i la Guàrdia Civil aproven amb un 5,38.
Els partits han de contribuir a que aquesta percepció de la ciutadania canviï i ho poden fer evitant convertir la cambra catalana en l’escenari permanent d’escaramusses que, en un moment de necessitats com l’actual, no fan més que carregar l’ambient i provocar tensió estèril.
D’altra banda, però, és urgent que els partits debatin si resulta útil per a alguna cosa seguir portant al ple propostes cridaneres sense cap mena d’impacte sobre la realitat, ja que al final la ciutadania es quedarà amb la idea que al Parlament s’hi va a parlar per parlar i que res del que s’hi aprova serveix per a res que puguin fer servir en les seves vides.
