Es miri com es miri, per més que s’allargassi el pecat original de la corrupció convergent, encara que es posi sota el microscopi la praxi habitual del fraccionament de contractes públics… És impossible, repeteixo, impossible justificar l’equidistància entre Manuel Marchena i Laura Borràs que han exhibit aquest dijous els diputats d’ERC i la CUP a Madrid. És més, donant per fet que el suplicatori tiraria endavant igualment amb els vots dels partits de Madrid, l’actitud dels diputats cupaires i republicans només es pot entendre en clau d’electoralisme miop, intentant escampar l’ombra del dubte en un ambient autonòmicament preelectoral.
És evident que JxCat utilitzarà aquesta actitud d’ERC i la CUP en la campanya electoral, però és que tindran raó. Laura Borràs s’arrisca a una condemna de fins a 15 anys de presó per una pràctica que -de ser certa en aquest cas concret- no deixa de ser habitual a tots els nivells administratius de l’Estat espanyol. Si els diputats d’ERC i la CUP no perceben correctament el fangar judicial que espera a Laura Borràs és que avantposen els seus prejudicis polítics a l’evidència d’un Tribunal Suprem que no és més que una peça engreixada de l’allau repressiva de l’Estat contra l’independentisme.
En fi, el cert és que l’episodi d’avui no és més que un símptoma més de la profunda divisió de l’independentisme institucional. Un desastre polític i moral del tot incomprensible per als votants als qui acabaran demanant un suport en pocs mesos. Hem tocat fons. Esperem-ho, almenys.
