Ens veiem al carrer

Vist l'espectacle de la, diguem-ne, negociació entre el PSOE i Podemos, queda clar que l'opció prioritària del socialisme sanchista és entendre's, de la manera que sigui, amb alguna de les dretes espanyoles. Pedro Sánchez s'ha mantingut ferm en l'ortodòxia del nacionalisme espanyol i, pel que fa a Catalunya, ha utilitzat exactament el mateix llenguatge que el PP o Ciutadans per referir-se als polítics presos i al suposat conflicte intern dins la societat catalana que ja va teoritzar, com a amenaça, José María Aznar. Les intervencions de Sánchez implorant una abstenció a Rivera i Casado van justificar-se sempre amb l'argument que ells tenien l'obligació patriòtica de salvar-lo d'una investidura amb els vots indesitjables d'ERC.

I en aquest context polític és com s'afrontaran les sentències del Tribunal Suprem. Amb unes condemnes dures, dictades en un moment d'incertesa electoral que mouran tots els partits del sistema a apuntalar un sistema repressiu que imposarà dècades de presó, tot capgirant el sentit de la violència que es va patir a Catalunya. Els magistrats espanyols dictaran com a veritat que les famílies que van defensar les urnes a les escoles van agredir violentament uns policies i guàrdies civils armats fins a les dents. I, tot seguit, continuarà la repressió contra Trapero i el seu staff, contra la trentena d'investigats del jutjat número 13, contra la Mesa del Parlament... I així durant molts anys.

 

Per això aquest estiu ha de ser de reflexió de l'independentisme polític i social. La piconadora madrilenya no permetrà els dobles discursos i esclafarà per igual qui pacta amb els socialistes a Sant Cugat com qui pacta amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. No hi haurà indults sense rendició, assumpció de culpa i petició de clemència. I això equivaldrà a fracàs electoral. O sigui que, ho vulguin o no, aquesta tardor s'hauran de retrobar al carrer.

 

 

 

Comentaris