“A la recerca de l’Estat alguns ens faran perdre la nació”, deia fa pocs dies Miquel Iceta. Una frase ocurrent, però falsa. L’aposta massiva de l’antic catalanisme per la conformació de la República Catalana és, de fet, l’última línea de defensa d’una nació que és menyspreada per totes i cadascuna de les institucions de l’Estat espanyol. Per posar només un exemple, la ciutadania que va ser agredida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola només podrà recuperar la seguretat quan aquests agents ja no tinguin la possibilitat d’amenaçar-los amb l'”a por ellos” permanent que els caracteritza.
És més, fins l’any passat la major part de la societat catalana pensava que podria resoldre millor els propis problemes amb les eines d’un Estat propi. Però a hores d’ara la independència ha passat de convenient a imprescindible com a únic mètode fiable per solucionar els danys que causa Madrid, amb expressions extremes com la presó i l’exili contra líders polítics i socials que no han fet més que acomplir el mandat popular.
Aquesta Diada serà la constatació de què l’independentisme continua essent la forma més nombrosa, més mobilitzada i l’única que té un projecte clar i il·lusionant per a una nació que no té cap intenció de desaparèixer. Ens veiem al carrer.
