L’enquistament de l'"A por ellos"

"A l’altra banda cada vegada hi ha més cadires buides. Diàleg, sí, però amb qui?"

Aquest divendres ha acabat la campanya electoral. I ho ha fet deixant clar que ha estat VOX qui ha portat la veu cantant durant aquesta setmana de cursa cap a La Moncloa. Amb totes les enquestes a favor vaticinant fins el doble d’escons per al partit d’extrema dreta, la formació de Santiago Abascal ha aconseguit arrossegar a tota la dreta cap al seu terreny de joc i els seus posicionaments intransigents. Tant és així, que Cs i PP van acabar votant a l’Assemblea de Madrid, aquest dijous, a favor d’il·legalitzar els partits independentistes, a proposta de VOX.

Però no només això. VOX també ha arrossegat a part de l’esquerra espanyola. En el debat televisiu a cinc, Pedro Sánchez va haver d’anunciar tres mesures sobre Catalunya per marcar perfil davant d’un Santiago Abascal que mai mostra fissures en relació al seu posicionament en la qüestió catalana. Ni ell ni tampoc cap dels seus. Catalunya ha estat l’epicentre de la política espanyola aquesta darrera setmana. De fet, ja ho va ser també en gran mesura durant la campanya de les darreres eleccions, les del 28 d’abril. Però en aquella ocasió, semblava que es votava entre dues opcions molt definides: més repressió -amb l’amenaça d’un ‘trifachito’ a l’horitzó- o la possibilitat de diàleg -amb un hipotètic govern de les esquerres-.

 

Però aquesta sensació s’ha esvaït. Ara ja s’ha vist que, més enllà de les formes, no hi ha cap diferència entre PSOE, PP, Cs i VOX pel que fa a Catalunya. I que Podemos no hi té res a fer, perquè és precisament l'altre partit d’esquerres el que més menysté al partit de Pablo Iglesias. I si com diuen totes les enquestes, VOX supera amb escreix el resultat de les eleccions del 28-A caldrà treure’n conclusions. Sembla evident que, llavors, l’“a por ellos” no restarà anecdòtic, sinó que es consolidarà; i caldrà assumir que el franquisme encara està molt arrelat en la manera de fer i pensar d’una gran quantitat d’espanyols, i no només en les institucions o el poder de l’Estat. A l’altra banda cada vegada hi ha més cadires buides. Diàleg, sí, sempre, però amb qui?

 

Comentaris (6)
Fat Boy Fa 1 día
El primer que s'ha de fer es trencar tots els acords amb socialistes als ajuntaments, diputacions i qualsevol organisme public. Aixo per començar.
Hala Fa 2 dies
I el Psoe perdido y dubitativo. I los indepes subiendo como.la espuma
Xenofòbia Fa 2 dies
Un dels pilars bàsics del nacionalisme espanyol és l'anticatalanisme. Això ha estat així des de fa segles (cerqueu les opinions de Quevedo, Felip V, etc...). És més que un tema de dretes i esquerres. Per desgràcia els catalans estem la part feble d'aquesta història. A més... estem colonitzats (fet promogut políticament) i la meitat de la gent que viu aquí no es senten ni catalans, ni parlen gaire la llengua. La cosa està molt fotuda i sembla que anirà a pitjor. Sobretot per nosaltr
Marcos Fa 2 dies
Básicamente, llevan decenas de años creando odio contra los catalanes, que si boicots, que si recogidas de firmas "contra los catalanes", infaminas, mentiras, presos políticos, no inversiones, humiullaciones, etc Ahora quieren dar el roque final al conflicto como hacen con los toros, los torturan, los drogan y al final la plaza aplaude cuando lo mtatan bobardemente y todo para dar un espectáculo a cuatro sádicos. Hitler lo hizo con los judios, ahora Sanchez lo hace con los catalanes, cuando
Roger Fa 2 dies
No va de democràcia, és una lluita d’alliberament nacional, catalans contra espanyols, com en altres èpoques va ser irlandesos contra anglesos, finlandesos contra russos o grecs contra turcs. Així de clar.
Cassandra Fa 3 dies
No és franquisme, no és feixisme, és desgraciadament l'essència de l'esperit espanyol. Molts dels que votaran PSOE-PSC o esquerres no son feixistes per moltes coses, però porten a dins molt profund i arrelat l'odi als catalans. Des de fa segles. Generacions educades (és un dir) en l'odi als catalans. TOTS els catalans, sense matisos, ni que algú que viu a Catalunya cregui que no va per ell. Allò dels cartells "Aquí no entran ni perros ni catalanes" no és una cosa d'ara, que hem gosat a