La Catalunya actual té poc a veure amb aquell plàcid oasi de l’autonomisme del tombant de segle. El tsunami polític ha arrasat aquella comunitat autònoma en què triomfaven els comissionistes i els especuladors, que asseguraven l’immobilisme de la societat i, sobretot, les estructures opaques de la sucursal local del règim borbònic. Era aquella Catalunya culturalment inquieta, socialment viva, però políticament castrada. Un context en què era perfectament normal que la Nit de l’Empresari que, com se sap, és el gran acte people de la patronal Cecot, fos protagonitzada, l’any 2002, per José María Aznar, acompanyat, sense dissonàncies aparents, pel rector de la Politècnica i el propi Jordi Pujol.
Eren els temps en què aquella patronal estava presidida per Eusebi Cima, un home encara amb una certa influència a Madrid. Disset anys i un procés més tard, l’actual president, Antoni Abad, aquest dimarts va recordar, des del faristol, l’absència dels presos polítics i els 850 empresaris convidats van aixecar-se, en bloc, per cridar “Llibertat, llibertat!”. El propi Cima es trobava entre el públic. No és que les coses hagin canviat, és que s’han capgirat.
Evidentment, la veu dels empresaris catalans es quedarà sense resposta política i se silenciarà als mitjans de comunicació de Madrid. Però completa una fotografia en què el foc i les barricades només són una conseqüència tardana i excèntrica de la pressió que generen la repressió i l’immobilisme.
