La dreta extrema/extrema dreta ha acabat adoptant el llenguatge descriptiu que va posar en circulació l’entorn intel·lectual del 15-M i reconeix obertament que el règim del 78 és una realitat sòlida i definida, basada en el nacionalisme espanyol com a justificació ideològica de la plutocràcia que governa l’Estat. La monarquia espanyola, insisteixen, està per sobre de la democràcia, però per sota del paraigua espanyolista que permet mantenir una opinió pública políticament assimptomàtica i un control baix i fins i tot nul sobre les elits. És per això que Catalunya es tractada com una colònia rebel.
El fet és que la monarquia ha renunciat a situar-se per sobre del nacionalisme espanyol -com ho ha fet, per exemple, la casa reial belga-, prenent partit per les porres de l’1 d’octubre i l’activisme espanyolista que amara des de Jusapol fins al Tribunal Suprem. Dreta violenta hereva dels punys i les pistoles falangistes.
L’estrambòtica fugida de Joan Carles I als Emirats Àbabs és ben indicativa de quin tipus de règim dona seguretat a la monarquia espanyola. El Borbó s’està donant un bany de luxe oriental sota la protecció d’una dictadura implacable i extractiva, sense conveni d’extradició amb la majoria de les democràcies europees. Tot desvergonyiment, tot pillatge. Amb el suport i la benedicció de Madrid. És la diferència colossal entre l’exili català a Bèlgica, sustentat en el dret europeu i la raó democràtica, i l’arrogància del mafiós, protegit per les pistoles i els diners.