Se’ls ha de reconèixer el mèrit, als socialistes catalans. Han estat hàbils en aprofundir en la divisió de l’independentisme. Dels partits independentistes, es clar. Amb la inestimable col·laboració de JxCat i ERC, per suposat. L’última escena esperpèntica ha estat l’acord entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona, però, recordem-ho, abans tant junters com republicans van signar pactes municipals amb el PSC, un dels partits del bloc del 155. Uns acords que els faran caure la cara de vergonya quan surtin les sentències del judici al procés, que s’ha celebrat durant el primer semestre al Tribunal Suprem.
JxCat i ERC no ho tenen fàcil. A més d’haver decebut a aquells que els van votar, s’han barallat entre ells i han creat una greu situació de desconfiança mútua. Una crisi entre dos partits independentistes que són socis de govern a la Generalitat, i que, no siguem naïfs, és impossible que no passi factura en l’Executiu que encapçala Quim Torra.
I, a tot això, el carrer sense entendre res. Junters i republicans avergonyeixen els seus votants, que contemplen perplexos com, tot i la insistent petició d’unitat, tots dos partits independentistes els ignoren i van per lliure. I això no és mai gratis. Si l’objectiu ja no és la independència, que ho diguin. Si hi ha pors i interessos, que ho reconeguin. Però que no intentin entabanar un moviment ciutadà honest i decidit. I que, a més, va rebre hòsties l’1 d’Octubre per defensar les urnes.
