Els obliguen a jurar i els escridassen quan ho fan

"La vocalització inaudible d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull defineix l'essència política del nacionalisme espanyol"

L'escena ha estat insuperablement descriptiva, la metàfora perfecta del règim espanyol. Uns electes independentistes són obligats a jurar la Constitució d'un règim que impedeix el seu programa polític i els manté empresonats. I l'apoteosi arriba quan, en el moment de fer-ho, els crits i els cops ofeguen el seu jurament. És a dir, els forcen a dir una frase que després es neguen a escoltar. La vocalització inaudible d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull, sense possibilitat de fer-se escoltar, defineix l'essència política del nacionalisme espanyol.

 

Mentrestant, la realitat és que no hi ha cap mena de camí transitable per a un objectiu polític tan generalitzat al llarg del temps i la geografia universal com és la independència d'un territori. El règim espanyol tracta els independentistes com a delinqüents, especialment si són càrrecs institucionals i/o electes, i arriba a l'extrem d'obligar els mitjans de comunicació públics a fer servir la terminologia oficial de l'Estat per descriure el conflicte. No hi pot haver diàleg perquè ni tan sols es reconeix a l'interlocutor.

 

 

Afortunadament hi ha un límit. Els sistemes judicials europeus, estatals o interestatals, per ara no han donat la raó en cap cas a Madrid. I serà sobre aquesta realitat que es construiran els pròxims capítols d'una confrontació política que serà dura, llarga i descarnada, certament, però que no es pot guanyar des de la immobilitat.

 

Comentaris