El poquíssim orgull de Ciutadans

"A l'Espanya espanyola, la catalanofòbia és un camp de joc electoral compartit per tota la dreta i una part significativa de l'esquerra"

Ciutadans va néixer per deslegitimar el catalanisme i qüestionar-ne l'hegemonia social i cultural. Es tractava -es tracta- d'acabar amb l'escola en català i els mitjans de comunicació públics i, sobretot, de trencar la pau social a l'entorn d'un autogovern que, per limitat que fos, podia disposar d'una adhesió social superior a la del règim espanyol, derivat de la transició de finals dels anys setanta. Un objectiu difícil en una societat de llarg historial inclusiu. 

Per això van anar introduint, progressivament, el xoc dialèctic, l'insult i la provocació física. Primer al Parlament i, després, allà on hi hagués alguna càmera de televisió disponible, els nostres conciutadans ciutadans rebentaven plens i festes populars, insultaven amb cara de fàstic, amenaçaven i provocaven. El moment culminant de tot això va ser quan van dedicar-se a tallar llaços grocs, arribant a fer-ho als llocs on viuen els familiars dels represaliats... I després de la màxima tensió, l'abandó. Primer Rivera i després Girauta, Arrimadas i d'altres van aixecar el campament i se'n van anar a Madrid. Allà hi havia el dividend de tanta tensió ambiental esperant-los en forma de ministeris i càrrecs. O això creien.

 

Però el cas és que la cosa no ha acabat d'anar ràpida i, a més, la catalanofòbia, a l'Espanya espanyola, no singulatitza cap partit, sinó que és un camp de joc electoral compartit per tota la dreta i una part significativa de l'esquerra. O sigui que només els ha quedat pactar amb PP i Vox a tot arreu i tractar de dissimular-ho utilitzant el decorat del Dia de l'Orgull. Jugada mestra: Si els col·lectius LGTBI i es menjaven la hipocresia de Ciutadans, els legitimarien. I si no, Inés Arrimadas ja podia fer les seves declaracions clàssiques dient que no els callaran, que tots els que protesten són CDR's, etarres i feixistes i bla , bla, bla... En fi, que aquest país nostre, líder en comerç exterior, ara fins i tot exporta partits. I mals rotllos.

 

Comentaris