El factor Cuixart

"L'al·legat final de Jordi Cuixart al Suprem devia contrariar enormement als militants de la unitat d'Espanya que el jutjaven"

De totes les frases que es van pronunciar al llarg del judici al Tribunal Suprem, només una es va projectar poderosament cap al futur. Quan Jordi Cuixart va dir "ho tornarem a fer" davant les barbes de Marchena assumia, alhora, els fets del passat pels quals estava essent jutjat i, sobretot, una proposta cap endavant, un nou projecte orientat al mateix objectiu, que continua essent l'emancipació política de la societat catalana. Aquest "ho tornarem a fer" acaba d'adquirir el format d'un llibre-manifest que -al meu modest entendre- és la primera referència sòlida cap a una estratègia efectiva, més enllà de la crisi partidista de l'independentisme.

 

L'al·legat final de Jordi Cuixart al Suprem devia contrariar enormement als militants de la unitat d'Espanya que el jutjaven. No només per la reivindicació dels fets, ni per la manca de petició de clemència, sinó per la rotunditat amb què va inserir el propi empresonament en una línia contínua de lluita i reivindicació que ell mateix va situar en mans de la ciutadania. "En cap moment no he cercat una reducció de la pena (...) lluny de cap penediment, declaro que tot el que vaig fer ho tornaria a fer. I és per això que sempre he acceptat les conseqüències del meus actes", escriu una persona amenaçada per una petició de 17 anys de presó en espera de sentència. El projecte de Cuixart -encara un esborrany- es basa en construir una forta capacitat de desobediència, capaç de forçar una sortida democràtica -un referèndum- reconeguda per l'Estat espanyol i Europa.

 

 

L'eina, per tant, deixen de ser els partits i les institucions, a qui Cuixart ni tan sols esmenta en les noranta pàgines del llibre, i passa a ser la pròpia societat. Si la desobediència i l'autoorganització van guanyar l'U d'Octubre, poden tornar a posar l'Estat contra les cordes en d'altres objectius. D'aquí es trauria la força per a una negociació. En definitiva, "Ho tornarem a fer" és l'embrió d'una estratègia possible i d'un lideratge probable. Val la pena prestar-hi atenció.

 

Comentaris (13)
Miki Fa 4 mesos
spain game over
Como diria el MHP Mas, la definicion de astuta estrategia es hacer la misma cosa una y otra vez esperando obtener diferentes resultados Fa 4 mesos
En cuanto a la afición indepe a repetirse más que el ajo: no es “la primera estrategia sólida”: es el reflejo de la eterna y solida estrategia de nuestros astutos gobernantes para aguantar cuatro años más en el despachito de turno.
Tomas Fa 4 mesos
Si ho tornareu a fer, us tornaran a engarjolar
Ramon Fa 4 mesos
A aquestes alçades jo ja només em refio de mi mateix... i amb reserves perquè sempre hi ha el dubte que puguis estar-li fent el joc a l'enemic involuntàriament. Qui ens diu que Cuixart no pugui ser el Pla C d'Espanya i que es tracti d'una fermesa ja acordada o simplement consentida per Espanya? Que no estava grapejat per ERC, Òmnium?
Ganxet Fa 4 mesos
El cas del Jordi Cuixart és flagrant i sembla mentida que hi hagi gent, estigui en contra o a favor de la independència que no ho vulgui veure. Segons aquest cas, qualsevol persona es pot passar dos anys a la presò sense ser jutjat per haver organitzat un acte de protesta, una manifestació. I un cop jutjat, s'hi pot passar 17 anys més. Si més no, es per pensar-hi.
Ramon Fa 4 mesos
A aquestes alçades jo ja només em refio de mi mateix... i amb reserves perquè sempre hi ha el dubte que puguis estar-li fent el joc a l'enemic involuntàriament. Qui ens diu que Cuixart no pugui ser el Pla C d'Espanya i que es tracti d'una fermesa ja acordada o simplement consentida per Espanya? Que no estava grapejat per ERC, Òmnium?
La Nierga hauria d'haver-s'en adonat Fa 4 mesos
A Cuixart li sona la lletra però sembla que no sap d'on ve la música. Això del martiri també li sona i fa una frase-resum cutre de l'èpica frase de Lluís Companys: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar" (="Ho tornarem a fer"). No cal que us recordi com va acabar Companys.
Total incongruencia unionista-indepe Fa 4 mesos
Sólo hay que ver los comentarios de este artículo https://www.elmon.cat/politica/cuixart-aposta-per-la-solucio-amb-el-dialeg-tambe-amb-el-psc_1938469102.html. quizá elaborados por los mismos trolls del artículo presente.
Jose antonio Fa 4 mesos
Nois, ja ho he dit altres vegades: SENSE SANG NO HI HA BUTIFARRES. Endavant catalans, ho aconseguirem.
Jordi Cuixart ja se us ha escapat de les mans, secessionistes Fa 4 mesos
Ara va de Messies mundial buscant la palma del martiri. "Ho tornarem a fer" (vés a saber què) ja va dels drets de tots els pobles de l'univers, la pau del món i coses així. I Omnium totalment sense nord.
Lisa Fa 4 mesos
Jo no sé com anava el Messies al que et refereixes perquè en aquella època no havia nascut, es veu que tu ho saps millor. I si no saps que vol dir amb ho tornarem a fer, es que ets curt de gambals. I finalment, la pau del món s'assoleix pam a pam i poble a poble. O sigui que no has captat el missatge noi. En Jordi Cuixart és un líder!
Jose antonio Fa 4 mesos
Tu, fill de puta, si et tingues devant. Imbecil de merda
Jordi Briz Fa 4 mesos
Ai senyor, la unidad d'Espanya... Es una cosa tant important... Fanàtic!. Que no veus que es torna a parlar d'un Ref ind on podràs votar "no". Tanoca espanyolet.
Rocaguinarda Fa 4 mesos
Tornarem a fer un 1 d'octubre, amb més gent, amb més preguntes, amb més vots. Tant si es vol com si no es vol.
Gi Fa 4 mesos
Jordi Cuixart és al meu parer, el més innocent de tots els presos i això tenint en compte que tots ells són innocents dels càrrecs que se'ls imputen. La barbaritat, el que hauria de ser il.legal, és que una democràcia no permeti que la ciutadania decideixi el seu futur social i polític i que no se'n pugui parlar de les possibilitats de manera enraonada, pacífica.
No confundas inocente con tonto Fa 4 mesos
Cuixart parece el más transtornado, lo que le convierte, circunstancialmente, en el más tonto. El alegato final em el juicio es de cadena perpetua.
Si erc i JuntsxCat no estan pel tema és impossible. Fa 4 mesos
Crec que Espanya no negociarà mai i veient com ha actuat l'ANC sóc molt pessimista. Una altra cosa és la manera de fer dels CDR , però són molt poca gent. I està clar que dels partits només es pot comptar amb la CUP i poca cosa més. Probablement el nivell de vida que tenim és massa bo per a què els catalans ens arrisquem a segons què i més veient que des de la Generalitat i els Mossos no s'en pot esperar res de bo.