Amagades, difícils d’entendre, encaixonades dins de dues grans convocatòries, sense targeta censal, amb una distribució territorial complexa i un sistema de vot dificultós… Així són les eleccions a les cambres de comerç que comencen aquest dijous a les nou del matí i acaben dimarts vinent a la mateixa hora, si es vota electrònicament, i dimecres, dia 8, en cas de voler fer-ho de manera presencial. Es requereix una certa força de voluntat per participar-hi -ho pot fer qualsevol autònom o empresari-, això és cert, però també ho és que aquest país ha sobreviscut gràcies a una perseverança i a una tenacitat que travessen les generacions.
Les cambres de comerç, com els sindicats, són les palanques que han de fer prevaldre les aspiracions de la majoria d’aquesta societat per sobre dels interessos de les elits que prenen les grans decisions sobre l’economia catalana. No pot ser que quan Madrid va obrir una guerra econòmica contra Catalunya totes aquestes entitats callessin i obeïssin les instruccions, reproduïssin el discurs i acatessin l’autoritat en actitud de vassallatge. Aquesta societat ha de recuperar el control de la seva força econòmica per impulsar-la i, fins i tot, -si convé, excepcionalment- per tenir capacitat d’aturar-la.
La batalla principal és a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més gran i amb una influència important a la Fira i al Port. S’hi presenten diverses candidatures, més o menys continuïstes, i una altra, liderada per Enric Crous, clarament catalanista. Tot i així, el moviment més interessant és el d’Eines de País, que té el suport de l’ANC i prou determinació per corregir el rumb d’aquestes entitats cap a posicions nítidament republicanes. Joan Canadell, al capdavant de la Cambra de Barcelona, i Natàlia Cugueró presidint la de Terrassa serien dues bones notícies, d’aquelles que eixamplen la base cap amunt.
