Això sí que és eixamplar la base. Amb poquíssim suport mediàtic, sense l’ajuda de cap patronal i totalment al marge de les grans empreses Eines de País, la candidatura independentista, ha arrasat a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona, una fortalesa fins ara inexpugnable de l’establishment català i una de les terminals més obedients del poder políticofinancer madrileny. No els serviran de res els seients de pagament ni els tallafocs en forma de quotes patronals; uns quants milers de petits i mitjans empresaris i un bon grapat d’autònoms han demostrat la vitalitat de la societat civil catalana i la força de l’ANC. S’ha acabat una època i un sistema que venien del segle XIX. Adéu.
Però ara ve el més difícil. Des del moment de la presa de possessió Joan Canadell i els seus hauran de demostrar que són capaços d’aplicar una gestió sòlida, transparent i efectiva. Cal innovar i construir una Cambra de Comerç pròxima, meritocràtica i al servei de totes les empreses. De totes, també de les que tenen el seu mercat a Espanya i poden estar més exposades al factor polític. Les cambres han de baixar a peu de carrer i les empreses i els autònoms les han de conèixer i utilitzar. Està bé recordar-li a Felip de Borbó la guerra econòmica que va liderar contra la societat catalana, només faltaria, però feta la proclama el nou equip té quatre anys per deixar clar que val la pena apostar per una gestió republicana de les institucions.
Les eleccions a cambres han demostrat que l’independentisme és una força transversal, capaç de traçar estratègies unitàries i efectives. I que aquest país cada cop té més eines.
