S’ha acabat una tortura de dos anys llargs contra Tamara Carrasco, una ciutadana de Viladecans que ha conegut l’horror que signifiquen els abusos policials i judicials d’un règim espanyol que està en combat permanent contra la dissidència i, per tant, contra la democràcia. Tamara Carrasco -sense buscar-ho gens- ha passat de ser una persona conscient, però anònima, a un dels símbols de la repressió, de la porta esbotzada quan tothom està dormint, del trasllat a Madrid en un furgó pensat per a la por, de la incertesa i les amenaces, de la injustícia i la pressió fiscal i policial. Tamara Carrasco ha sobreviscut com a pogut contra l’acarnissament d’un Estat que ni tan sols pregunta a la Guàrdia Civil com és que enregistra converses sense ordre judicial.
Impressiona la seva història, però encara impressiona més la valentia d’una ciutadana que té el que s’ha de tenir per respondre -públicament, via Twitter- al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no han absolt “a una dona de Viladecans”: “A una mujer no, a Tamara Carrasco. Besis“. Força i orgull contra la despersonalització.
Hi ha tres mil catalans que han patit personalment les represàlies de l’Estat des del 2017. Ens representen a tots, perquè la repressió és contra tots… Gràcies Tamara.
