Els inocentíssims aplaudiments vespertins als sanitaris i la manca de resposta efectiva al segon 155 han estès a Madrid l’opinió que l’independentisme català està dividit i arraconat i que, com en el cas del virus, la corba política ja ha iniciat la davallada. I, una vegada més, s’equivoquen. La gestió de la pandèmia que ha dirigit -en exclusiva- l’Estat espanyol ha incrementat molt la desconfiança de la societat catalana respecte a l’estat a qui paga els impostos. Queda clar, mirant qualsevol gràfic, que les decisions dels responsables de Madrid han creat una de les pitjors situacions a nivell internacional, si no la pitjor. La xifra de morts per milió d’habitants ha estat la més alta del món; hi ha hagut una escandalosa manca d’equipaments fins i tot per al personal sanitari i, per si fos poc, els tests per detectar els infectats no han arribat ni tan sols a cobrir les necessitats dels hospitals.
El CIS ha detectat una pujada espectacular de les expectatives electorals dels partits independentistes -combinada amb una desconfiança generalitzada sobre la gestió del govern de PSOE-Podemos- que, per primer cop, beneficia a tots i cadascun dels partits catalans. ERC passa del 2,4% del març al 3,3%; JxCat de l’1,2 al 1,4% i la CUP, del 0,5 al 0,6%, això en un context en què governen els partits suposadament menys agressius contra les institucions catalanes.
Un cop vist el festival militarista i recentralitzador, ja no caldrà intuir quines poden ser les intencions últimes de Pedro Sánchez. El mando único haurà assassinat la taula de diàleg i tots plegats estarem al cap del carrer. Quan s’acabi aquesta crisi sanitària el dinosaure continuarà allà. I ja no serà hervívor.
