Diguem els noms de tots els sanitaris

"Correm el risc d'acabar amb la vocació i la capacitat de servei de milers de sanitaris o de fer que no en sorgeixin més"

Dissabte analitzàvem el nou paper de metges i científics, la projecció social que han hagut d'assumir de sobte. Un lideratge que en alguns casos els ha portat a camins complicats i a polèmiques en cadena, com li passa a Oriol Mitjà. Aquests efectes col·laterals no tenen res a veure amb la voluntat de partida: explicar a la població què està passant, fer-la partícip del problema i, també, presentar reclamacions a l'administració. En pocs mesos, ens hem familiaritzat amb un grapat de noms que abans només coneixien els periodistes especialitzats en salut o potser ni tan sols ells. Però encara en coneixem pocs, encara veiem pocs sanitaris explicant de primera mà el que implica la pandèmia de Covid-19 i assenyalant les insuficiències del sistema. Hem de començar a dir tots els noms dels professionals sanitaris o, com que seria una tasca inabastable, tants noms com sigui possible. Com fem avui amb un reportatge al CAP de la Mina, en què la directora del centre, la metgessa Itziar Amilibia, i l’adjunta de direcció, la infermera Elisabet Carrera, expliquen, a títol personal i a cara descoberta, fins a quin punt està desbordada la primària, la seva angoixa perquè veuen que per molts esforços que facin no arriben a tot i perquè perceben que els pacients se senten desatesos.

Formen part d'un sistema sanitari del qual els responsables polítics canten l'excel·lència però on els professionals fa anys que alerten de les mancances, sobretot des de les retallades imposades arran de l'última crisi mundial -ara ja la penúltima- i mai revertides. Reclamen mentre, alhora, fan mans i mànigues per evitar que el col·lapse tingui encara més efectes sobre els usuaris. Per això n'hem de dir tants noms com puguem. Començaré jo amb dos noms del CAP Drassanes de Barcelona: Susana González i Manuela Hidalgo, metgessa i infermera, màquines d'evitar la burocràcia, escoltar-te, mirar-te als ulls, diagnosticar-te combinant protocols i ull clínic i buscar la manera més eficient i efectiva per posar-hi remei. Ara mateix correm el risc d'acabar amb la vocació i la capacitat de servei de milers de sanitaris i sanitàries com les quatre que he esmentat, o de fer que no en sorgeixin de més. I és en mans dels ciutadans la capacitat de ser exigents amb l'administració, a tots els nivells, perquè s'hi destinin més recursos i més ben utilitzats.       

 
 

Comentaris