L’Estat ha consumat aquest dilluns, via Tribunal Suprem, una operació per inhabilitar judicialment el tercer president de la Generalitat en quatre anys. Aviat és dit. Ho van fer amb Artur Mas quan ja no exercia el càrrec, ho van fer amb Carles Puigdemont quan ja havia estat destituït pel 155 i ho fan ara amb Quim Torra. Aquesta vegada amb un president en exercici. I ho fan deconstruint un conflicte polític fins a convertir el president d’un país en autor d’un delicte menor, sense condemna de presó, per una actuació inequívocament política. És una manera més de negar el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. En cas de desacord, no s’hi negocia, s’aplica el Codi Penal. Aquesta es l’arrel de la desproporció de fer caure un president elegit democràticament en una cambra parlamentària per una pancarta: negar que la discussió és pel que deia la pancarta i repetir una vegada darrere l’altra que la condemna és per desobediència, no importa el contingut del que deia el desobedient.
És un tracte colonialista que no pot tolerar cap demòcrata. És per això que fins i tot formacions molt crítiques amb Torra i amb els mètodes de l’independentisme –com els Comuns– s’han manifestat inequívocament en contra de la sentència. És per aquesta raó també que malgrat totes les desavinences públiques i notòries entre els socis de govern, JxCat i ERC, han reaccionat amb cohesió en les primeres hores després de la publicació de la sentència del Suprem. La qüestió, ara, és si aquesta unitat que s’ha escenificat en un primer moment es mantindrà. Una unitat encara que sigui estratègica, encara que sigui tàctica.
Ja fa temps que es va abandonar la idea de funcionar amb llistes electorals unitàries durant el Procés. Es va acordar que el que era important era la unitat d’acció. Però tampoc hi ha sigut. S’han vist massa esquerdes. I aquesta desunió és una font de força per a l’Estat, a banda del poder immens que ja té pel fet de ser un estat. L’independentisme té el repte de recosir-se, una vegada més. Quatre mesos per encarar les eleccions amb un mínim compromís per a la pròxima legislatura.
