Aquests dies es compleixen 80 anys de la detenció del president Lluís Companys a França i l’entrega a les autoritats franquistes per ser afusellat. Vuit dècades en què Espanya ha mantingut viva la humiliació de milers de ciutadans assassinats i torturats en nom del franquisme, pel que sembla, mereixedors de la mort per haver traït la pàtria espanyola. Una Espanya que a dia d’avui continua legitimant la baula que enllaça aquell règim amb el del 78, la monarquia, i que manté en vigor les resolucions i sentències que va generar l’aparell jurídic del franquisme. Vuitanta anys després, no hi ha ni rastre de la legalitat republicana. La Transició es va encarregar de netejar-la a fons.
En matèria de memòria històrica i restabliment de la veritat, el govern més progressista de la història d’Espanya només pot vantar-se d’una campanya de màrqueting per exhumar el cadàver de Franco. Per la resta, l’Estat que ara controla aquesta esquerra continua abocat a una cultura política de l’amnèsia i la repressió de la dissidència fent bandera d’una Constitució que blanqueja una il·legitimitat dinàstica i sanciona la legitimitat republicana i els seus valors. El Borbó corrupte viu protegit per la justícia i el poder polític espanyol, i els líders de l’independentisme català són a la presó per pretendre deixar en mans dels ciutadans el dret a viure en una democràcia plena.
Pel que fa al llegat de la dictadura, l’autoanomenada esquerra ha governat durant molts anys i, tret d’una pobra llei de memòria històrica, mai no ha tingut voluntat de trencar definitivament el cordó que uneix aquest Estat i les seves estructures de poder amb al franquisme. Ni ha anul·lat els consells de guerra ni ha reparat les víctimes de forma oficial. Milers de cadàvers de republicans anònims romanen abandonats en cunetes.
