A falta dels concerts i actuacions musicals, durant el semiconfinament tenim, cada cap de setmana, un cor desafinat de declaracions polítiques. La setmana passada hi va haver el guirigall per la beatificació amb 600 persones a la Sagrada Família. Hi va haver crítiques des de la Generalitat i des de l’Ajuntament, dues institucions que hi tenien càrrecs assistint-hi, per molt que fos a títol particular: a veure si ens fiquem al cap que si ets tinent d’alcaldia les úniques coses particulars són les que fas a l’interior de casa teva. Tot plegat va ser per una maniobra de l’Arquebisbat per aprofitar-se d’una escletxa en la normativa que s’ha hagut de tapar amb una regulació exprés. Però el desconcert i la indignació ja eren monumentals en sectors com el de la cultura, que veu com se’l rifen amb l’excusa de la llibertat de culte, res a veure amb el dret a muntar el sarau que et doni la gana dins d’una basílica.
I aquest cap de setmana, després de l’escàndol dels no-ajuts als autònoms i el festival de filtracions sobre la possible desescalada nadalenca –que és fàcil d’intuir que serà només un parèntesi–, s’ha aixecat el teló per a un episodi més del llançament de plats pel cap. Ada Colau carregant contra la Generalitat –això que sempre li dona bon resultat–; la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, dient obertament –ara– que ella estava en contra de tancar teatres i cinemes en aquesta segona onada; i el secretari general de Salut, Marc Ramentol, llançant un dard a la desesperada per intentar que els restauradors no muntin la revolta definitiva: que es veu que el problema és el comportament dels clients.
Queda clar que els responsables polítics es veuen superats per la pandèmia. I és comprensible. Però culpar-se els uns als altres és el pitjor que poden fer, fins i tot pels seus propis interessos. Si governen han de decidir i assumir-ne les conseqüències. Si han de rectificar que rectifiquin, però intentar desmarcar-se del que s’ha decidit perquè era cosa de l’altra part del Govern és molt mala idea. I intentar situar com a causa de tot plegat la gent –això tan indefinit i aparentment poc organitzat– amb la pretensió d’aplacar un gremi que té representants identificats, pitjor. Perquè la gent, en aquest país, ja ha demostrat que és capaç d’organitzar-se al voltant d’una urna.
1 
