Les protestes contra el racisme han acabat amb la destrucció de dues estàtues de Cristòfor Colom als Estats Units, considerades un símbol d’enaltiment del colonialisme. Una protesta que té sentit si el que es reivindica és una societat amb valors més igualitaris on l’origen, el color de la pell i la cultura no estiguin estratificats i jerarquitzats. Colom va ser un home del seu temps, que veia les colònies americanes com un negoci i als seus pobladors com a esclaus a explotar sense miraments. En aquest sentit, és una personalitat difícilment reivindicable si no es parteix dels valors supremacistes que imperaven a l’Europa de l’època i que han arribat fins a nosaltres.
La conquesta d’Amèrica es va fer a partir de la violència i de la convicció que els valors i interessos de la corona castellana eren universalment aplicables. No hi ha ni un sol indici que els expedicionaris s’interessessin per res que no fos l’extracció de riqueses i el sotmetiment de la població autòctona, obligada a treballar en condicions penoses per als nous amos. Colom i els seus successors van considerar sempre que la superioritat tècnica i militar els habilitava -amb el suport legitimador de la jerarquia religiosa- per enriquir-se a costa d’una població que va acabar delmada per l’explotació i les malalties importades pels conqueridors. Això sense tenir en compte que els colonitzadors van convertir-se en negrers quan les seves explotacions van necessitar mà d’obra extra. El nacionalisme espanyol encara es basa en aquella expansió imperial impossible de glorificar.
Cristòfor Colom va ser un navegant visionari però és impracticable com a referent moral, ni com a personalitat amb valors universals. Moltes de les estàtues que l’enaltien han caigut i les que queden seguiran aquest mateix camí, més d’hora que tard. En aquest sentit, Barcelona no ha de ser l’última ciutat del món en plantejar-se si els valors cívics que reivindica són compatibles amb una iconografia urbana que reserva un espai destacadíssim a un aventurer guiat pel guany personal i el menyspreu del conqueridor.
