L’artilleria mediàtica del règim madrileny està immersa en una dificilíssima batalla per aconseguir que l’opinió pública espanyola continuï lobotomitzada respecte a una monarquia escandalosament cínica i corrupta. No és fàcil. Per aconseguir-ho necessiten llançar a la foguera, controladament, el ninot del rei emèrit, publicant amb comptagotes uns escàndols que de tota manera ja són portada a la premsa internacional. S’ha aixecat una censura de quatre dècades sobre les comissions i les amants que han protagonitzat la vida i l’obra de Joan Carles de Borbó. El successor de Franco se salvarà penalment, però se li ha retirat un culte a la personalitat que s’havia fet insostenible per a coeficients d’intel·ligència normals.
Ara bé, totes les peces periodístiques exclouen escrupolosament el nom de Felip VI de les informacions. De fet, acostumen a recordar que fa quatre mesos l’actual rei d’Espanya va renunciar a una hipotètica herència del seu pare, com si aquest gest intranscendent absolgués, màgicament, el clan familiar de l’acumulació de diners opacs en comptes i fundacions als paradisos fiscals. Aquest mateix diumenge, El País acomplia el ritual cortesà explicant que aquella decisió era “inevitable per aixecar un tallafocs que protegís la institució”.
L’operació és salvar Felip VI, encara que sigui evident que la fortuna familiar ni s’explicarà ni es retornarà. La monarquia arrossegaria massa privilegis en la seva caiguda, certament, però també és evident que és impossible sostenir indefinidament un edifici amb les bigues tan corcades. Tard o d’hora -i potser molt d’hora- els caurà al damunt. I soterrarà tota una època de mal record.
