Covid-19, que corri l’aire

"El 14 de març del 2020 vam guardar el nostre món en un calaix i ara toca treure’l novament, amb cura"

Els reptes per la Covid-19 continuen i continuaran sent múltiples durant molt de temps. Un dels més grans a resoldre és saber com s’ho farà el món per tornar a posar dempeus l’economia, quan es limita de forma tan extrema la mobilitat de les persones i la interacció entre elles. També ho serà tot allò que es pugui fer per tal de recuperar la vida en comunitat. Ara els nostres contactes s’han reduït a una comunicació fluïda per mitjans telemàtics amb un grapat d’amics i família, mentre que altres contactes han desaparegut pràcticament del mapa. El 14 de març del 2020 vam guardar el nostre món en un calaix i ara toca treure’l novament, amb cura. A mesura que anem saltant de fase veurem de quina manera podrem restablir tots els enllaços i crear-ne de nous, sempre atents a l’evolució de l’epidèmia i als seus possibles rebrots.

Afortunadament, aquests dos mesos tancats a casa han contribuït probablement a que molts s’hagin adonat de l’enormitat dels reptes que es plantegen d’ara endavant. Amb tot, però, hi ha qui possiblement no s’hagi pogut desfer d’algun prejudici sobre alguns instruments que es podrien estar fent servir per gestionar el control de l’epidèmia.

Un d’aquests instruments l’apuntava en una de les seves recomanacions l’epidemiòleg Oriol Mitjà en l’informe que va elaborar per encàrrec del president de la Generalitat, Quim Torra. Es tracta de l’ús de la tecnologia Bluetooth per establir un control dels contactes de persones que hagin donat positiu. En aquesta tecnologia es basa l’aplicació del govern australià, CovidSafe, que serveix per fer la detecció de possibles casos i que pren un model fet servir a Singapur.

El mecanisme d’aquesta app automatitza el seguiment de contactes. Les persones que se la descarreguen —de forma voluntària—, introdueixen algunes dades (el seu nom pot ser un nick) i la informació es guarda durant tres setmanes. En cas que l’app sigui informada de que un usuari ha donat positiu, el sistema utilitzarà la informació retinguda per enviar una alerta als telèfons del usuaris que hagin estat a prop d’aquella persona. Pel que se’n sap així és com funciona: no hi ha cap persona escodrinyant en els contactes o almenys aquesta és la garantia que dóna el govern.

 

Enlloc d’aquest sistema automatitzat, a Catalunya s’ha optat per fer un seguiment de casos encara més intrusiu en la privacitat de les persones que el que aquesta aplicació australiana pot fer. La consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha anunciat que 200 persones seran contractades per fer el rastreig de contactes. Pel que s’ha explicat, aquests rastrejadors hauran de trucar als possibles contagiats, de manera que hauran de tenir accés als seus noms i cognoms i telèfons. Qui doni positiu haurà de fer la “confessió” de amb qui ha estat a un funcionari de l’administració.

S’endevina que la tecnologia podria fer aquesta tasca més eficient i menys invasiva pel que fa a la privacitat. Però justament amb l’excusa de preservar-la molts no han volgut ni explorar l’eina. A Catalunya, fins i tot, deixant en punt mort la recomanació dels experts que han assessorat el Govern.

 

Comentaris