No són poques les persones que s’endinsen en aquesta nova fase de la pandèmia amb la sensació ben justificada d’estar dins d’un bucle imparable: “ens encaminem cap a una tercera onada de la Covid-19” és la idea instal·lada al cap de molts. La bona notícia és que a la tercera ja ens podrem considerar “gats vells” en aquestes situacions, i així la intensitat, quan ens vingui a sobre, la podrem intentar modular. Cosa que ja cal fer a partir d’ara. Tampoc hi ha massa temps, tot depèn de com juguin les seves cartes els actors implicats: des del Govern fins a la ciutadania. Mentre a Europa es disposen a aixecar mesures restrictives, en països asiàtics com Corea del Sud es viuen ja els inicis de la tercera onada.
Encara que ningú ho hagi explicitat d’aquesta manera —només alguns experts han fet referència al terme— semblaria que podríem enfrontar-nos a mini-confinaments successius fins que es pugui recuperar una aparent normalitat. Els governs no ens ho diuen perquè dir-ho vindria a confirmar que han fracassat, orgulls governamentals ferits, pressionats a més per interessos electorals. Perquè estar en un govern és bàsicament presentar-se com la solució que cura tots els mals d’una comunitat. I ara mateix, això, pocs governs ho poden dir sense ser replicats.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha fet servir la idea d’un equip que surt a buscar el virus. “Sortim al carrer a buscar el virus”, ha expressat. És una bona idea plantejar la Covid-19 com un joc, convertir aquesta pandèmia en un objectiu diari en què més a prop d’aconseguir el premi estàs si ets capaç d’acreditar que t’has vist amb menys persones o si has aconseguit passar més dies sense sortir de la teva bombolla de convivents o la teva bombolla ampliada. Al final vindria a ser el joc de caçar Pokémons, però a l’inrevés, qui caça és el virus i qui ha de fer tot el possible per no ser caçat ha de ser qualsevol de nosaltres.
Les novetats sobres les vacunes que estan de camí són esperançadores, però tampoc ens poden fer pensar que aquest tràngol se superarà ràpidament. Acostumar-se a les mesures de protecció personal és important. Com ho és també no perdre cap oportunitat a l’hora de participar en cribratges per assegurar-nos que no som portadors del virus. Caldrà estar atents per veure si les promeses del Govern sobre els tests antigens prosperen i si s’articula la manera que puguin ser útils, per exemple, per recuperar alguns esdeveniments culturals que tothom troba a faltar: des d’algun festival de música fins a les festes majors d’estiu. Però el més important de tot continua sent que es pugui preservar al màxim possible l’activitat econòmica sense necessitat d’abaixar persianes. Ha de ser possible i s’ha de ser creatiu per fer-ho possible.
1 
