El mapa polític espanyol esta en plena convulsió, fins i tot abans que la crisi sanitària doni pas a un daltabaix econòmic del que en desconeixem encara les dimensions. Les enquestes indiquen un realineament de l’electorat de la dreta sota les sigles del PP, més encara quan les restes de Ciutadans han iniciat un viatge incert cap a la rodalia del PSOE. Aquest reequilibri entre els blocs de l’esquerra i la dreta –una enquesta de l’ABC deixa el PP a només 5 escons dels socialistes- pot fer dificilíssima la conformació d’una majoria viable. I això en un context econòmic duríssim.
Les previsions sobre l’evolució futura dels nivells d’ocupació són cada cop més pessimistes. Aquest mes d’abril la xifra d’aturats s’ha situat prop dels quatre milions, i això sense tenir en compte els tres milions llargs que s’han acollit als ERTO. Moltes empreses estan al límit i una part substancial d’elles desapareixerà definitivament, sobretot si l’única opció que tenen és submergir-se en nivells terribles d’endeutament.
S’acosta una tardor bullent, amb els sanitaris al carrer i sectors sencers arruïnats. És en aquest context que caldrà convocar les pròximes eleccions catalanes, o sigui que les diverses candidatures independentistes hauran de presentar la seva oferta política a la societat catalana enmig d’un daltabaix social. I aquí se’ls reclamarà una estratègia clara i coordinada. És a dir, tornem a la casella anterior del referèndum del 2017.
