La convivència i els llepaculs

"La democràcia exigeix ser capaç d’admetre que hi ha gent que et portarà la contrària i defensar el seu dret a fer-ho. Si no t’hi saps avenir és que potser un règim democràtic no va amb tu"

El diputat de Cs Juan Carlos Girauta ha insultat greument el PSC públicament després de la derrota de Lorena Roldán i la seva moció de censura contra Miquel Iceta dilluns al Parlament. El polític taronja ha fet servir uns termes que disten molt de poder-se considerar responsables i assenyats en boca d’un càrrec públic a qui entre tots els ciutadans se li paga el sou a canvi que col·labori a solucionar problemes.

Més enllà del fons de la qüestió o de considerar certes o no les acusacions que fa (al cap i a la fi tot partit polític es concep sota la direcció d’algú o alguns que porten la batuta perquè altres segueixin, per tant, no es pot considerar que sigui aquest un espai idoni per practicar el pensament crític) el debat que ha de generar l’afer Girauta va encara molt més enllà. Sembla, però, que alguns no estan disposats a reflexionar ni a fer la més mínima autocrítica.

 

Des de Cs han tancat files amb Girauta i l’han exculpat de qualsevol responsabilitat. Circumscriuen la discussió en un mer problema terminològic i de selecció de termes discutible. El partit que presenta al matí una “moció de la convivència” i la “llibertat” acaba el dia amb una sèrie de piulades barroeres que provoquen vergonya aliena. El capítol dels insults a Twitter va més enllà del PSC. En la mateixa tanda, Girauta havia publicat una sèrie de missatges amb greus insults contra un usuari de la xarxa social que l’havia criticat (“rata de alcantarilla”, “drogado”, “colocado” són algunes de les paraules usades per referir-s’hi). És a dir, mentre Cs puja als faristols a vendre’s com el projecte democràtic més pur i cristal·lí practica a fora els pitjors hàbits.

En moltes ocasions Lorena Roldán pregunta si a les files independentistes hi queda algú que sigui capaç de veure els perills que altres no veuen sobre el procés. Ha arribat el moment de demanar a Cs si queda algú dins aquell partit capaç de veure que el rumb que porten, escampant toxicitat a tort i a dret, no porta enlloc. La democràcia exigeix ser capaç d’admetre que hi ha gent que et portarà la contrària i defensar el seu dret a fer-ho. Si no t’hi saps avenir és que potser un règim democràtic no va amb tu.

 

Comentaris