La notícia sobre el llançament del primer banc català que quedarà fora el control del Banc d’Espanya, i per tant de l’estat espanyol, ha provocat una allau de visites a El Món. Una multitud de catalans s’han interessat per saber-ne el màxim de detalls. Continuarem informant-ne, però el termòmetre ja s’ha posat i el resultat és incontestable: hi haurà clients per a aquesta entitat que, a part d’escapar del control de Madrid, serà moderna, eminentment digital i pensada per atendre les necessitats dels usuaris, molt lluny de la perspectiva que donen els bancs tradicionals.
Onze serà un banc digital com els que són freqüents fora de l’estat espanyol, res a veure amb la entitats clàssiques cada vegada més abocades a les fusions i la a concentració. Cadascun està especialitzat en un sector molt concret. I aquest s’adreça al consumidor interessat a fer créixer l’economia catalana i el país, per contribuir al benestar i el progrés dels seus habitants. És una de les escletxes per on pot avançar l’independentisme per generar, a l’empara de la legislació europea, un teixit que formi part del que s’anomenen estructures d’estat.
Es tracta d’avenços estratègics basats en el poder com a consumidors dels catalans indenpendentistes –molts, ho comptis com ho comptis–, de la mateixa manera que ho són les campanyes per fomentar el consum de productes d’empreses compromeses amb el país. Un camí similar al que va representar la victòria d’una candidatura sobiranista a la Cambra de Comerç. Tot plegat, moviments amb molt efecte en un país amb el pes econòmic de Catalunya respecte de l’estat espanyol i que un cop iniciats són de no retorn.
