En aquesta crisi sanitària, econòmica i política l’espai dels comuns s’està jugant tenir un lloc al sol en el règim que ells mateixos havien promès enderrocar. Podemos i la seva correspondència catalana lluiten desesperadament la seva quota de poder en un sistema que, malgrat tot, desconfia d’ells. Per això Iglesias, Colau i els seus estan disposats als actes de fe monàrquica que calguin i, sobretot, a col·laborar a fons en la deslegitimació de l’independentisme, l’única força que és capaç de fer trontollar els pactes que van fer evolucionar el tardofranquisme fins a una democràcia sota control.
L’objectiu estratègic del règim -amb l’impuls teòric de la FAES, però també amb l’acceptació del PSOE- és desmuntar peça a peça l’autogovern de Catalunya fins deixar l’independentisme sense cap mena de suport institucional. I aquí cada espai ideològic fa el seu paper. Vox és la llebre que arrossega el PP i aquest bloc és el que garanteix que el PSOE sencer es queda dins de l’espai estricte del nacionalisme espanyol. Podemos va jugar amb el referèndum d’autodeterminació com a detonant de la caiguda del règim i, al final, l’abandonament d’aquesta posició és el passaport que li ha franquejat l’entrada al paradís dels despatxos ministerials.
Això deixa l’independentisme sense cap aliat, ni que sigui teòric, a Madrid. Un fet que, necessàriament, reorientarà l’estratègia d’ERC i que deixa el conjunt de l’independentisme institucional davant del dilema de defensar una autonomia minvant o retornar a l’unilateralisme, ni que sigui a mitjà termini.
