Avui es compleixen 80 anys de l’afusellament del president Companys i el sumari del seu cas encara continua vigent. No ha sigut anul·lat. Quaranta-cinc anys anys després de la mort al llit del dictador, Espanya encara no ha anul·lat aquell procés judicial. Quaranta-dos anys després de la Constitució. El conflicte entre Catalunya i Espanya –o entre Catalunya i l’Estat– continua sense resoldre’s, es continuen condemnant presidents –afortunadament, no a mort– i el cas Companys continua sent una vergonya incòmoda. Ho és per a Podem i per al PSOE, no per al PP, Cs i Vox, esclar.
Ara el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias intenta posar-hi un pedaç. Però segueixen sense voler anar al moll de l’os. La Comissió de la Dignitat es queixa que el nou projecte de llei de memòria històrica –que s’anomenarà de Memòria Democràtica– no declararà els procés a Companys i les altres causes contra represaliats per Fanco “il·legals”, sinó “il·legítimes”. El portaveu de l’entitat, l’advocat Pep Cruanyes, adverteix que no és una diferència menor, perquè d’això en depèn, per exemple, que els familiars de les víctimes puguin reclamar una compensació. Però és que el que demana Cruanyes és un triple salt mortal que ha de provocar vertigen a aquells que reconeixen com a legítim de dalt a baix el règim del 78, que va acceptar ser l’hereu sense ruptura d’una dictadura, amb un cap d’Estat col·locat a dit pel dictador.
Al capdavall, el procés a Companys va ser legal –per dir-ho d’alguna manera– dins de la legalitat franquista –per dir-ne alguna cosa–, que era la vigent en aquell moment. Fet que prova que legalitat i legitimitat no van juntes i moltes vegades no tenen res a veure. Si es declara il·legal aquella causa judicial i les altres, milers, que la segueixen, fins on s’ha d’estirar aquest fil? Qui el vol estirar? El PSOE, no, per descomptat. En lloc d’això, prefereixen argumentar que la nova llei de memòria democràtica i les seves anul·lacions de les causes “il·legítimes” és “el més dràstic que es pot fer”. I conviden/desafien qui no en tingui prou amb aquesta capa de simbolisme superficial a proposar esmenes al text quan arribi al Congrés, a veure si li voten.
