Es veu que el vicepresident espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat aquest dissabte que “avançar en l’horitzó republicà” és una “tasca fonamental” del seu partit. I, a sobre, ha afegit que “els republicans hem de ser capaços d’entendre el moment històric de crisi de la monarquia espanyola i del model d’estat que encarna”.
Iglesias es pot permetre el luxe de dir i no fer. Perquè República no vol dir només no tenir rei, incorpora una bioesfera política diametralment oposada a l’establerta a l’Estat espanyol. Fins i tot, per l’esquerra espanyola, que encara no s’ha recuperat de la desfeta del 39 i mira de sobreviure vampiritzant els racons que l’establishment li permet sempre i quan no faci nosa.
Moltíssima gent a Catalunya vota a republicanisme i l’esquerra espanyola els ha tractat de supremacistes, d’ultradretans, pujoleros, ximples o lobotomitzats per TV3. N’hi ha que això dels republicanisme català els “agafa lluny” i tot. El més cardat, però, és que el suposat republicanisme condescent espanyol sovint troba veus amigues en els lideratges infantils del republicanisme català. De fet, cada cop que n’escolto un dient que al “feixisme se’l combat” penso què n’opinaria Companys si aixequés el cap i veiés com el combat a cop de tuit. Quina farsa tot plegat, però quina farsa…
