Comença el xantatge emocional

“A molts independentistes els faran sentir culpables si prefereixen un ‘no’ a Pedro Sánchez per comptes de deixar-li via lliure a canvi de no res”

“Jo necessito un govern amb un vicepresident que defensi la democràcia espanyola i que digui que no estan engarjolats per les seves idees”. Recordin aquestes paraules de Pedro Sánchez vetant Pablo Iglesias per haver defensat un referèndum pactat i haver titllat de “vergonya” l’existència de presos polítics a Espanya. I recordin també el líder de Podemos esborrant finalment la línia vermella de Catalunya a canvi de compartir cadires amb el PSOE a la Moncloa. Recordin que el líder del PSOE havia proposat reformar el codi penal perquè la violència no fos requisit necessari per al delicte de rebel·lió, i recordin també que d’ençà de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el vot generosíssim d’ERC i el PDeCAT no ha servit per avançar ni un mil·límetre en la resolució del conflicte polític català. Recordin que la Mesa del Congrés i del Senat, amb majoria ‘d’esquerres’, no han mogut ni un dit per defensar la legitimitat democràtica dels escons dels presos polítics i els ha retirat el sou. Recordin que·les les esquerres espanyoles no han reivindicat els legítims escons de Junqueras, Puigdemont i Comin a l’Europarlament. I així un llarg etcètera.

Recordin tot això quan, si finalment es forma un executiu del PSOE i Podemos amb l’aval de la totalitat o una part de l’independentisme, algú els diu que ara sí que sí s’obre de bat a bat la porta del diàleg, que ara sí que sí es podran revisar els fonaments del règim del 78 perquè, ara sí que sí, hi haurà un govern d’esquerres de debò. Certament, és preferible per al futur d’Espanya com a país un executiu sense l’extrema dreta i la dreta extrema al timó, però per al futur democràtic de Catalunya fins ara no s’han albirat diferències substancials a l’hora de protegir el búnquer del 78. Una altra cosa ja són les aspiracions polítiques de cada sigla independentista, tant a Madrid com a Catalunya, en el previsible llarg període autonòmic que encara es viurà.

 

Això sí, si algun govern ha de concedir un indult als presos polítics i exiliats, no serà mai un del PP, Cs i VOX. És aquí on entra el xantatge emocional per part d’uns i altres a l’hora de justificar decisions polítiques, per descomptat legítimes. A molts independentistes els faran sentir culpables si prefereixen un ‘no’ a Pedro Sánchez per comptes de deixar-li via lliure a canvi de no res, perquè els partidaris d’investir-lo diran que els presos i exiliats ho pagaran més car amb la dreta. Però en el cas hipotètic d’un indult, volen tots els implicats demanar perdó i jurar que mai més no ho tornaran a fer? I si s’accepta, es tanca la porta de la República per dècades?

 

Comentaris