Combat sí, però amb guants de seda

“Si les llistes separades permeten superar el 50%, endavant. Però que hi hagi el compromís moral que ERC, Junts i la CUP faran la suma automàtica”

Ara sí, les cartes de l’independentisme estan sobre la taula, a l’espera que el Tribunal Suprem doni per mort un cicle autonòmic que el poder polític madrileny va iniciar el 27 de desembre del 2017 assaltant les institucions catalanes i empresonant part del Govern legítim de Catalunya. Les urnes seran l’escenari d’un combat molt més simbòlic i emocional que no pas ideològic, entre les dues figures clau d’aquest món, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Tots dos, víctimes de la repressió d’un estat autoritari, seran el ganxo electoral d’ERC i de Junts, però no podran ser-ne candidats efectius.

Un combat simbòlic, perquè tant Junqueras com Puigdemont són conscients que ni la via del diàleg amb Madrid, ni la de la confrontació amb l’Estat conduiran a la República, com a mínim a curt-mig termini. I un combat emocional, perquè confronten la visió de la presó amb la de l’exili, malgrat que és justament la combinació d’ambdues repressions la que enforteix la denúncia internacional.

 

El que sabem del cert és que la confrontació explícita i partidista entre les dues òrbites polítiques ha tingut conseqüències nefastes per a l’independentisme i ha donat algunes victòries a l’unionisme d’ençà de l’1-O. I la confrontació continuarà. Però la mateixa nit electoral, el combat, que hauria de ser net i constructiu, s’ha d’aturar en sec i canviar els guants de boxa pels de seda. Si les llistes separades permeten recollir més vots i superar el 50%, endavant. Però a partir d’aquí, que hi hagi el compromís moral previ a la votació que ERC, Junts i la CUP faran la suma automàtica. Això és el que demana el carrer des de fa molts anys. Entregar-se al PSC o als Comuns, o torpedinar un Govern independentista, és cremar la darrera oportunitat en una o dues generacions per refer el camí iniciat l’octubre del 2017.

Inevitablement, la nit electoral els resultats es llegiran en clau Junqueras-Puigdemont, com un derbi futbolístic, però l’únic fet rellevant per al futur del país serà l’aritmètica. Ni els egos, ni les estructures de partit. 

 

Comentaris