Censura i adoctrinament a Madrid

"Per fer servir el seu llenguatge, l'adoctrinament de la societat espanyola és antic i profund"

Cap dels grans mitjans de Madrid ha publicat ni una ratlla sobre la connexió directa entre el cap dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki es Satty, i el CNI. La informació, que prové de 'Público' i ha estat àmpliament reproduïda per la totalitat de la premsa catalana, ha merescut zero ratlles als principals mitjans escrits i zero minuts a les ràdios i televisions. A 'Público' prometen noves entregues amb més material provatori que potser -i dic potser- tindran prou força per perforar el mur de silenci que aïlla la ciutadania espanyola i la fa creure que viu en una democràcia que té als catalans com únic obstacle cap a la perfecció. De fet, mentre l'opinió pública catalana s'escandalitzava amb la informació sobre l'Imam de Ripoll i l'espionatge espanyol, la portada de l'ABC explicava que Carles Puigdemont vol fugir d'Europa per por a les euroordres de Madrid i El Mundo obria dient que Puigdemont es relaciona amb etarres a Brussel·les. 

 

Per fer servir el seu llenguatge, l'adoctrinament de la societat espanyola és antic i profund. Ve del No-Do i es projecta cap al futur a partir d'una sindicació fortíssima entre els interessos de les elits madrilenyes i els dels mitjans de comunicació de masses. És així com encara es mantenen àmplies simpaties socials per a un sistema monàrquic extractiu, opac i autoritari, per exemple, amb un culte a la personalitat intens i transversal. Però el mecanisme també actua en negatiu, fixant una opinió agressiva contra els catalans i la seva representació política, cultural i econòmica.

 

 

Tot i així, cal fer justícia. Capçaleres com 'Público' -de la mateixa manera que 'eldiario.es', 'InfoLibre' o d'altres- són una finestra a la llibertat de premsa. Periodisme en terreny hostil. Madrid també és (una mica) això.

 

Comentaris